Terra Baixa

Terra baixa; Àngel Guimerà
Moviment literari.
És una obra escrita per Àngel Guimerà a finals del segle XIX i forma part del realisme, tot i que
conte una xic de romanticisme. És un drama rural.
En aquests tipus d'obres l'autor no sap res dels sentiments, tan sols relata el que veu, per això és
realista, perquè tot i poder ser desagradable ho conta tot.
En aquesta obra l'autor plantejal'antítesi que hi havia entre el món rural i el món urbà, un
enfrontament entre les dues terres, una, Terra Alta on tot és pau, bondat, honestedat, noblesa i
veritat, amb una altra, la Terra Baixa que és tot el contrari, corrupció, maldat, traïció, engany,
falsedat, hipocresia i manipulació.
En Manelic ho diu ben clar, ja que ho ha comprovat de primera mà, (final d'escena VIII, acte 2n):
“MARTA –Doncs allà dalt;i ara mateix!
Manelic – Sí, anem-hi; sí, que allà es perdona tot; que no és com aquí baix, on tot se corromp. Quin
fàstic! (enduent-se-la) Que allà dalt, Marta; fins los cossos en la neu se conserven: ves què faran les
ànimes!”
Valors simbòlics.
La sang és un dels principals símbols de l'obra es veu pràcticament en tot moment, significa la mort
d'allò vell per donar viada auna cosa nova, la mort d'allò que destrueix, el llop, en Sebastià. També
significa la purificació, juntament amb la sang apareix el ganivet, que és el que talla, el que provoca
al mort, tot i que la mort del Sebastià és sense ganivet, ja que així no tenen cap avantatge un sobre
l'altre. L'esmentat ganivet apareix tres cops a l'obra, un dels quals el Manelic, enrabiat, fereix a la
Marta.
Puntsde la samarra que fa la Nuri, quan el Manelic i la Nuri es queden callats, ella compta els punts
i ell compta els dies. Quan això passa la Marta i en Manelic porten deu dies casats, deu dies
d'angoixa per el Manelic, tot i que ell n'està molt de la Marta. Els punts que compta la Nuri
signifiquen l'esforç, la lluita, el sacrifici.
Foc; el foc tot i ser molt secundari també té un paper important,dona llum i escalfor. Un dels dies,
el dia que passarà l'acció “forta”, on hi haurà les baralles, quan la Marta i el Manelic s'adonen de tot
el que passa, el dia que el Sebastià mor, el foc no és volia encendre; (escena II, acte 2n):
“MARTA – [...] Aquest foc.. que sembla que avui ho faci expressament de no encendre's! [...]”
Llum; el Manelic veu un llum a l'habitació de la Marta, per moltque ella li vulgui amagar ell sap
que ha vist quelcom i que la marta té un amistançat. Aquest llum encès és la “corrupció”, quan
normalment el llum, la claror volen dir tot el contrari.
Llop; significa maldat, traïció, el que corromp. Aquest animal, a l'obra ja surt des d'un inici, el
Manelic en parla de quan ell va a caçar el llop que es menjava les ovelles del ramat. I al final torna a
sortirfent referència a en Sebastià, que és el “dolent” de l'obra.
Personatges
Nom
Marta

Descripció

Relació amb altres personatges

Un dels principals personatges de l'obra. És una noia
jove. Els seus sentiments al llarg de l'obra van
canviant. Arriba a Terra Baixa amb catorze anys.
Mai no va conèixer al seu pare de veritat, amb la
seva mare, que era cega, van captant davant d'unaesglésia de Barcelona, allà coneix a l'home que
tractarà com a pare, en un principi creu que és cec,
com la seva mare. Quan la mare va morir, ella va
anar amb aquest home, també captant, però ella

Hi ha un triangle amorós entre
aquest personatge, en Sebastià i
en Manelic. En Sebastià i la
marta són amistançats,
pràcticament des de que la noia
va arribar al mas. I en Manelic és
el seu marit,que l'han enganyat
perquè es cases amb la Marta i
amagar la relació que ella té amb

volia un treball, un dia, plovia i van trobar aixopluc
a Terra Baixa, on van donar feina al seu “pare”. En
Sebastià se la va quedar per a ell, sempre hi ha estat
sotmesa, en Sebastià, únicament la volia per el seu
físic. Com ja he mencionat, canvia de sentiments al
llarg de l'obra, en un principi és...