The European Discovery Of Music In The Islamic World And The

The European Discovery of Music in the Islamic World and the “non-Western” in the 19th Century Music-History
Philip V. Bohlman

L’article treballat va ser publicat a la revista The Journal of Musicology la primavera del 1987, i té com a autor Philip V. Bohlman (Boscobel, 1952), etnomusicòleg americà. Bohlman va estudiar a la Universitat d’Illinois amb Bruno Nettl i Alexander Ringer i a laUniversitat de Jerusalem amb Amnon Shiloah. Ha treballat com a professor al MacMurray College i a les Universitats d’Illinois, Chicago i Viena; rebent el premi Dent Medal per la seva remarcable contribució al món musicològic.

L’obra de Bohlman es caracteritza per la seva crítica a la modernitat, la formació del cànon i la monumentalització de la pràctica musical austro-germana del segle dinou; posantèmfasi en canvi a l’estudi de l’ “Altre” a Europa. Altres àrees de recerca que treballa són les músiques folk americanes i la història de la etnomusicologia. És editor de la sèrie “Investigacions recents de la tradició oral musical” i co-editor (juntament amb Bruno Nettl) dels “Estudis Etnomusicològics a Chicago”.


Bohlman es proposa tractar l’ interès per la música no-occidental dels historiadorsi investigadors del segle dinou, i com la descoberta i l’explicació d’aquesta influeix en la transformació del pensament i treball històric de l’època. Per il·lustrar-ho divideix el segle en dos períodes, essent la primera meitat caracteritzada per aquest encontre inicial amb la música i cultura no-occidentals (especialment de l’Orient Mitjà) i la segona meitat per l’ intent d’integrar-ho en unanarració de la història de la música.

Així doncs, inicia aquest repàs històric a principis del segle dinou, emmarcat en una Europa imperialista i orientalista. Aquest darrer terme s’entendria segons el defineix Said, és a dir, on l’ interès acadèmic per les músiques del món islàmic era paral·lel a la subjugació política i militar i fins i tot s’utilitzava per justificar-la. En aquest contextdestaquen Guillaume Villoteau i Edward William Lane com exemples dels primers intents de documentar i estudiar aquesta música. Villoteau fou autor de Description de l’Égypte, un compendi de vint-i-quatre volums, dos dels quals dedicats a la música: l’un amb un meticulós treball organològic i l’altre sobre teoria musical, tant de la música àrab com d’altres ètnies i religions minoritàries. Laimportància de la obra rau en la informació documental, ja que servirà com a material en els estudis històrics posteriors. Lane fou autor de An Account of the Manners and Costums of the Modern Egyptians, obra on observa com es manifesta la música en la societat egípcia des d’una perspectiva més etnogràfica.

Continuant amb la segona meitat del segle, trobem Kiesewetter com al gran representant de d’unestudi des del punt de vista històric, malgrat no ser integrat encara en una història de la música juntament amb europea. La seva obra Die Musik der Araber, innovadora gràcies a la col·laboració del filòleg Hammer-Purgstall, ens mostra com es concebia llavors el pensament històric: amb la consulta de fonts originals i treballs anteriors, organització per èpoques de forma progressiva i desenvolupamentde la música d’estructures simples a complexes (una perspectiva evolucionista, darwinista) o la qualitat d’allò “natural” en la música que li donava universalitat. Les seves aportacions intentant posar la música islàmica i la europea en un nivell compatible – amb la finalitat de poder realitzar estudis comparatius – van ajudar a que es pogués encabir la història de la música d’Orient Mitjà dinsuna història universal. Això, però, no es dugué a terme fins una tercera fase de l’ interès europeu en aquesta música, de la mà d’August Wilhem Ambros i la Geschichte der Musik. Va dedicar el primer dels cinc volums a les músiques no-occidentals, traçant una història des de l’antiguitat clàssica fins la música d’Orient Mitjà. Aquest volum esdevé pròleg per una història europea que inicia amb...