thomas mann, muerte en venecia

La mort a Venècia
Thomas Mann
Bernat Fornsubirà Minguell, grup 2.

En aquest escrit m’agradaria centrar-me en les emocions contradictòries, per anomenar-ho d’alguna manera, del protagonista, l’alemany Aschenbach. He escollit aquest tema perquè m’ha semblat el més interessant en els fragment de La mort a Venècia i perquè, la descripció minuciosa dels detalls quotidians de la vida d’Aschenbacha la ciutat italiana, ens aporten molta informació d’una psique, la del protagonista, enfrontada a l’amor sensible que sent envers Tadzio.
Tot i així, em plauria començar amb l’explicació del viatge somiat d’Aschenbach que trobem entre les pàgines 39 i 41. Aquest mateix sembla que, primerament, te la idea de fer un viatge “exòtic”. M’atreviria a dir que el viatge que desitja és totalmentDionisíac perquè, més que un viatge, sembla que vulgui tenir una aventura a un país llunyà. Arribo a aquesta conclusió després de trobar fragments com els següents: “ocells exòtics, camallargs i de becs deformes...” (pàg 39), “els ulls d’un tigre arrupit” (40) o “misteriós anhel”. Primerament, deixa entreveure, unes ganes de trancar totalment amb el seu passat i sortir d’Europa (el seu destí, per ladescripció que dona, podria ser Àfrica o Amèrica del Sud) tot i que tinc la sensació que al escollir Venècia refrena aquest esperit aventurer i idealitzat d’un paratge llunyà i desconegut que havia descrit anteriorment, inclús m’atreviria a afegir que la descripció podria identificar-se perfectament amb un somni.
Penso que és en aquest fragment descriptiu on es pot interpretar el primer conflicteintern d’Aschenbach. Segons les primeres pàgines el que ell desitja vertaderament és fugir de la seva vida anterior, un trencament radical amb un destí remot. Tot i així, quan escull el destí de les seves vacances s’apaga, encara que no totalment, l’ànsia “exòtica” i la prudència (adjectiu més relacionat amb Apol·lo) s’interposa entre el seus ideals més eixelebrats, “no pas massa lluny, no pasprecisament al país dels tigres” (pàg 44).
Per tancar el tema del viatge, simplement comentar que en les primeres pàgines trobem un protagonista que el que realment busca és un destí on la vida sigui dionisíaca (improvisada, divertida, diferent i exòtica) enfront una vida anterior totalment apol·línica (rutinària, encadenant, falta d’emocions, agradable però plana...). Personalment, penso, que triaun destí entre aquests dos móns contraposats, Venècia és una ciutat del sud d’Europa que no la descriuria com exòtica però si diferent a les grans ciutats del nord d’Europa i que promet una existència tranquil·la però amb algun sobresalt que pot donar un toc diferent i emocionant a la vida del protagonista (per exemple Tadzio).
Amb la introducció del viatge i d’aquest primer “enfrontament” interndel protagonista m’agradaria passar a la vertadera lluita interior d’Aschenbach que no és altra que els seus sentiment envers el jove Tadzio. M’ha cridat l’atenció la descripció de la pàgina 118 (primer paràgraf de la lectura obligatòria) on el noi és representat com una divinitat, “el déu nu de galtes enceses... la seva cabellera d’or onejava al vent impetuós de l’Est.”. La quotidianitats’apodera del protagonista que te una existència tranquil·la a Venècia, simple i agradablement pertorbada per la presència de Tadzio i els moment en que coincideixen. M’atreviria a dir que el jove del qual està enamorat és un reflex d’una vida dionisíaca innocent. Dic innocent perquè en Tadzio no trobem l’embriaguesa o els plaers del cos, però si altres aspectes que qualificaria amb el nom de dionisíacs:“era una vida riallera i frívola, ociosa i desvagada, era joc i repòs, era banderejar, xipollar, escabotar, jeure...” (pàg 123). L’amor que sent Aschenbach per el jove polonès és un amor passiu, en cap moment es parla d’imaginacions eròtiques del protagonista o moments d’excitació. Sembla que la simple observació rutinària l’ompli i aquí em formulo la següent pregunta: Aschenbach es sent...