Tirant

Tirant a l'Imperi grec. Vuit dies després va arribar una carta de l'Emperador de Constantinoble, en què manifestava al Rei de Sicília que, havent-se apoderat de gran part de l'Imperi el Soldà i el Gran Turc, i, havent sabut que a la cort siciliana es trobava Tirant lo Blanc, desitjava que aquest passés al seu servei per defensar la seva causa. Acceptat això per Tirant, els ambaixadors que havienportat la carta es van dedicar a reclutar soldats voluntaris per Itàlia, al comandament dels quals, embarcats en onze galeres, parteix Tirant cap a Constantinoble, on és maginíficament rebut per l'Emperador (cap. 115 i 116).
L'Emperador va atorgar a Tirant la capitania imperial i general de la gent d'armes i de la justícia, i va ser presentat a l'Emperadriu i a la infanta Carmesina, de la qual esva enamorar immediatament. Diafebus va ser l'únic confident d'aquesta passió, que es va fer manifesta en una profunda malenconia de Tirant. Carmesina -que per suggerència de Tirant va deixar de ser anomenada Infanta per rebre el títol de Princesa- es va enamorar també del cavaller, i va començar així entre tots dos una forta atracció amorosa (cap. 117 al 121).
En el consell de l'Imperi, uncavaller es va oposar a la preeminència de Tirant, i van sortir en defensa seva l'Emperador i, amb molt ardor, Carmesina (cap. 122 al 124), que li va parlar confidencialment i li aconsellà que desconfiés del duc de Macedònia, sobre el qual requeien sospites d'haver estat el culpable de la mort del Príncep imperial, esdevinguda poc abans. Tant l'Emperador com l'Emperadriu i la Princesa es mostraven moltpreocupats per la tristesa de Tirant, que augmentava a mesura que anava tractant Carmesina. El dia que el nostre cavaller va rebre l'ordre de l'Emperador de partir cap a Xipre, per portar provisions a l'illa, la Princesa va insistir a saber el motiu de la malenconia de Tirant. Ell li va contestar: "Senyora, puix la altesa vostra me força dir-ho, no puch més dir sinó que ame" (cap. 125 i 126).Carmesina insisteix a saber qui és la donzella que estima, a la qual cosa respon Tirant donant-li un mirall que portava amagat a la màniga i dient-li que allà veuria la imatge d'aquella que li pot donar mort o vida (cap. 127).
La Princesa, malgrat sentir-se complaguda per l'amor de Tirant, es creu obligada a reprendre'l durament per la seva gosadia. El cavaller replica amb protestes de sinceritat iassegurant-li que està disposat a morir per ella. Això fa desesperar Carmesina, ja penedida de les seves dures paraules, en presència d'Estefania, una donzella de la cort; i aquesta, a indicació d'aquella, corre a la cambra de Tirant i li prega que oblidi les dures paraules que abans li va dirigir (cap. 128 al 130).
Arriba un missatger del camp de batalla i comunica que l'enemic, compost per lesforces del Gran Turc i del Soldà, ajudats per certs cavallers italians, ha derrotat les forces imperials, dirigides pel duc de Macedònia. El Soldà es fa anomenar Emperador de Grècia i està disposat a assetjar Constantinoble. Tirant suggereix que es faci un pregó a la ciutat demanant voluntaris per combatre els infidels. Carmesina, per la seva banda, es nega a sortir de l'Imperi, com volia el seupare, i es proposa quedar-se a Constantinoble. Després dels preparatius necessaris i d'haver-se acomiadat de la Princesa -que, a precs seus, li regala la seva camisa-, Tirant se'n va de la ciutat imperial (cap. 131 al 133).
En arribar al davant de l'enemic, Tirant obté una gran victòria, la qual cosa no fa més que enutjar al fracassat duc de Macedònia, que es trobava assetjat en una ciutat. Respondesdenyosament als oferiments que li fa Tirant, que li envia el marquès de Sant Jordi per arribar a un acord; però el Duc replica en termes francament hostils. Diafebus, mentre tant, envia a Constantinoble un missatger portador de la bona nova de la victòria de Tirant, cosa que alegra tota la cort (cap. 133 i 134).
El Soldà escriu a Tirant demanant-li una treva de sis mesos, alhora que el seu...