trabajo ed.fisica

2.
Des del meu punt de vista, els esports estan fets per a que guanyi el millor. I crec que la millor manera de saber-ho és aconseguint que els competidors de qualsevol modalitat competisquen enigualtat de condicions. D’aquesta manera, i vist el que ha passat anteriorment en diverses especialitats, jo hi establiria una tolerància 0; és a dir prohibint als esportistes la ingesta de substànciesque puguen proporcionar-los ventajes respercte als altes rivals a l’hora de competir.
3.
Amb el succeït aquests últims anys, crec que la societat s’ha convertit en un ramat d’ovelles guiades pelsinteressos de les gents més poderoses i que és capaç d’acceptar qualsevol cosa víctima de la manipulació que sofreix des dels mitjans de comunicació i de l’entorn en general. És per això, dubto que empugues sorprendre l’acceptació del dòping per part de la societat. Jo personalment n’estic en contra, ja que la legalització del dopatge afavoriria una volta més als equips o als esportistes més rics endetriment de l’inicial igualtat de condicions dels competidors. Per exemple: El Barça s’enfronta al Vilarreal. Si ja de bones a primeres, el Barcelona s’ha gastat infinitat de milions més en jugadorsaparentment millors que els del vilarreal, el fet de que l’equip català tingue molts més diners li permetria desenvolupar substancies molt millors que les que puguès desenvolupar el vilarreal. Endefinitiva els jugadors culés, apart de millors, rendirien a un nivell molt més alt que els de l’equip groguet; la qual cosa es traduiria en una major desigualtat.
4.
Encara que em considero una personaamb els valors bastant clars, penso que se’m faria difícil dir que no al dopatge. Hem de pensar que David portava molts anys entrenant dur per a poder aspirar a complir el seu somni, que era arribar ala elit mundial del ciclisme. I una volta arriba a les portes de la glòria, li comuniquen que és impossible ser dels millors sense dopar-se. En aquells moments David va ser forat a elegir entre...