Transtorns de conducta alimentaria

TRANSTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA

TCA

ÍNDEX

Introducció 3
Transtorn de la conducta alimentària (TCA) 4
TCA 5
Anorexia nerviosa (AN) 7
Bulímia nerviosa (BN) 9
Transtorn per afartaments 9
TCA no especificat 10
Tractaments 10
Tractament ambulatori 10
Hospitalització parcial (hospital de dia) 10
Criteris d’hospitalització 11
BIBLIOGRAFIA 12
Conclusió 13Introducció

El com i el perquè mengem va directament lligat a la supervivència, al plaer, i a la cultura de l’estètica corporal. Ens influeix tant l’estètica, fins al punt d’agafar-la com a model de desenvolupament personal, vinculant-la a l’obtenció d’èxit a través de la bellesa, de la figura corporal. L’ideal estètic per això, és canviant, segons en l’època en que vivim la simbologia delpes i la silueta varia. Per exemple duran els segles XVII-XVIII el sobrepès era un símbol d’estatus social de poder, riquesa, i salud, ja que el menjar escassejava i la població tendia a la primesa. Actualment, la industria de la moda, l’alimentació, la dietètica, i els medis de comunicació ens ensenyen com a de ser el nostre ideal estètic, en altres paraules ens diuen el que és bell del que no.I malauradament la moda actual ens manipula ensenyant-nos cossos molt prims (els que anomenem “cuerpos 10”) o fins hi tot esquelètics. La salut queda en segon terme. I aquest potser un dels detonador per conductes alimentàries perverses.

[pic]

Transtorn de la conducta alimentària (TCA)

Els TCA constitueixen un grup de trastorns mentals, psiquiàtrics, caracteritzats per comportamentsalterats que presenten anomalies en la ingesta de menjar. Comporten problemes físics, alteracions cognitives i problemes psicosocials, entre d’altres.

Els TCA no són una patologia moderna ni un problema nou. Ja que s’han reconegut i descrit alguns casos durant la història. En l’antigüetat Hipòcrates ja ens introdueix aquest síntome en: “Corpus Hipocratium” , un conjunt d’ensenyanses i tradicionsmèdiques. També trobem escrits que ens porten a pensar en un TCA, en Galeno, a l’any 155 descriu un pla d’aprimament extrem i nombra la bulímia com a Kynosorexia ( fam canina). També es podria considerar com a patologia el comportament purgatiu dels romans en els grans banquets... I fins els nostres temps, que hi trobem, entre altres autors, a Morton, Gull, Lassègue, Crip, Palazzoli i Spitzer.Però el que ens ve de nou és la virulència en que s’ens presenten actualment aquest tipus de transtorns en les societats industrialitzades i el canvi d’actituds que tenim davant el concepte de salut i l’ideal estètic.

Donat que augmenten la freqüència d’aquests trastorns, la llarga duració del tractament i la freqüent tendència a la cronicitat, constitueixen un repte important per al’assistència mèdica. En els darrers anys, gràcies a la gran proliferació de casos s’ha pogut dur a terme l’observació i la investigació, a fi de poder determinar per una banda els principals factors implicats en l’adquisició i el manteniment del TCA, i per una altre, desenvolupar instruments d’avaluació i procediments terapèutics potents per poder tractar aquests transtorns més eficaçment i prevenir-los.Solen caracteritzar-se per:
- Gran preocupació per el pes i la imatge corporal
- Dietas extremes o dejunis
- Episodis de sobreingesta
- Combinació de dejunis prolongats i sobreingesta
- Sentiment de falta de control en la ingesta (afartaments)
- Es poden donar amb baix pes (anorexia nerviosa, anorexia bulímica), amb normopès (bulimia) i amb sobrepès (menjadors compolsius).TCA

Per tal de diagnosticar a un malalt de TCA s’han distingit diversos grups dins el transtorn alimentari segons les conductes que presenten. Es poden classificar en:

- Anorexia nerviosa
- Bulímia nerviosa
- Transtorn per afartaments
- TCA no especificat

Canvis somàtics en els TCA

- Amenorrea, esterilitat
- Disminució de la líbido
- Hipotèmia per...