treball biomecanica

Introducció a la biomecànica
L’ésser humà està format per:
Palanques (ossos)
Tensors (tendons)
Molles (músculs)
Elements de rotació (articulacions)
Tots aquests elements compleixen les lleis de la mecànica.
La biomecànica ens permet analitzar tots els diferents elements que intervenen en el desenvolupament dels moviments. És la mecànica aplicada a la biologia, estudiant les forcesinternes i externes que intervenen en el cos humà: forces internes (músculs), forces externes (gravetat, inèrcia).
També es coneix com la ciència de coordinació dels moviments, per tant, aplica tots els principis i la metodologia per resoldre els problemes relacionats als éssers vius.
Estudi de patologies del aparell locomotor i els seus tractaments a través de la biomecànica.
La biomecànica s’aplicaal ésser humà per a comprendre millor el funcionament i les limitacions mecàniques de les diferents estructures del cos: ossos, músculs, lligaments i tendons, etc.
L’anatomia ens mostra, en repòs i en un moment donat, les formes d’un procés fisiològic, i a la biomecànica li interessa el moviment del cos humà i les càrregues mecàniques i energètiques que es produeixen en aquest moviment.

Àreesde la biomecànica
Mèdica: analitzant les patologies del aparell locomotor i els seus tractaments.
Esportiva: analitzant la pràctica esportiva, el desenvolupament de tècniques d’entrenament, desenvolupant nous materials, etc.
Ocupacional: analitzant la relació mecànica que el cos humà sosté amb els elements amb que interactua en diferents ambients (laboral, docent, domèstic i esbarjo).
Lespossibilitats que la biomecànica ofereix al plantejar i resoldre problemes relacionats amb la millora de la salut i de la qualitat de vida. S’han consolidat com un camp de coneixements en contínua expansió capaç d’aportar solucions d’índole científica i tecnològica.

Aplicacions de la biomecànica
En el passat, present i futur, la biomecànica ha servit per:
Disseny de cinturons de seguretat per alsautomòbils
Disseny i utilització de màquines de circulació extracorporea
Pulmó d’acer (per malalts de poliomelitis)
Desenvolupament d’implants i òrgans artificials
Pròtesis mioelèctriques per extremitats de malalts amputats
Pròtesis articulars

Conceptes fonamentals
1. Principi d’economia: La quantitat de material ossi utilitzat en la construcció d’ossos, la seva forma i la sevaestructura, estan relacionats sempre amb les exigències mecàniques de cada etapa de la vida i amb l’activitat pròpia de cada edat. En les estructures sanes, l’energia gastada ha de ser mínima.
2. Principi d’un segment compensa al veí: La deformació en un determinat nivell es troba compensada sempre pels segments veïns.
3. Principi dels moviments integrats: Les funcions dels segments corporals no s’hand’estudiar de forma aïllada, però els seus moviments sí.
4. Principi de l’equilibri: En condicions normals existeix un equilibri entre les estructures, quan no és equilibrada una funció vol dir que existeix una alteració funcional.
5. Estat de tensió prèvia: La major part de les estructures del aparell locomotor que resisteixen pressions disposen d’un estat previ de tensió, com es el cas delcartílag articular. Aquest disposa les seves fibres de col·lagen en forma d’arc per esmorteir les pressions.
6. Benefici dels sistemes tancats: Els sistemes amb tensió prèvia només compleixen al màxim la seva funció si són sistemes tancats i aconsegueixen que les pressions es reparteixin de forma homogènia en el seu interior.
7. Mecànica passiva de Putti: Una forma d’estalviar energia és activar elselements passius de sustentació o equilibri.
8. Referències anatòmiques: Serveixen per orientar-nos i per saber si s’està dins de la normalitat (dintre d’uns límits). Poden variar durant el creixement, segons la raça, nutrició, etc.




Yatrofísica
La mecànica es divideix en 3 parts:
Cinemàtica: estudia els moviments sense preocupar-se de les causes que el produeixen.
Estàtica: estudia...