Treball la repetició




Bartleby l'escrivent
La pulsió de mort en la repetició













INTRODUCCIÓ

Herman Melville, després d'haver creat l'incansable capità Ahab, sempre a l'aguait de la gran balena blanca, crea Bartleby, un home senzill, discret i silenciós tancat entre les quatre parets d'una oficina qualsevol, en un edifici gris  voltat de majestuosos gratacels i llargues avingudesd’una de les ciutats més grans del món: Nova York.   
El narrador d'aquesta història és un advocat just i bondadós que té un petit despatx i tres empleats que fan feina per a ell. El treball consisteix en fer còpies fidedignes de documents. Degut a l'excés de feina no té altre remei que cercar més personal i contracta Bartleby, un complet desconegut que es presenta a la seva oficina demanant eltreball.
Bartleby, de qui no en té ni la més minima referència, resulta ser feiner i discret. La seva tasca consisteix en fer còpies de documents en una taula situada al mateix despatx del seu cap, separats per una mampara. L'advocat està molt satisfet amb el seu fitxatge, fins que un bon dia li encomana revisar una transcripció i ell li contesta "preferiria no fer-ho". A partir d'aquíl'escrivent es nega a obeir qualsevol ordre i sempre respon al que se li encomana amb la mateixa frase. La sorpresa de l'advocat és tan gran com la seva impotència i entre ell i el seu subordinat es crea un estrany vincle de poder i submissió. 
Després, Bartleby aplicarà aquesta mena de resistència passiva a la seva vida personal, amb resultats tràgics, transformant un exasperant i condicional«preferiria no fer-ho» en una rotunda negació a viure.

L’advocat intentarà de totes les maneres possibles que Bartleby reaccioni i abandoni la seva impàvida actitud de no fer res, ja que a partir d’un cert moment es nega fins i tot a copiar, i es passa els dies contemplant el buit a través de la seva finestra.
Les coses es complicaran quan es descobreix que el personatge viu al despatx, que no ensurt mai i que s’hi ha instal·lat, alimentant-se únicament de magdalenes de gingebre que li puja un dels empleats del despatx.
Després d’intentar despatxar-lo, finalment el seu cap pren la determinació de deixar el local i traslladar el despatx a un altre lloc, davant la impossibilitat de fer fora Bartleby, que davant els requeriments perquè abandoni el seu lloc i es consideri despatxat,“prefereix” no fer-ho.
Cap mesura no redueix el nihilisme del personatge, que finalment acaba a la presó. Però res no aconsegueix canviar la seva decisió irreductible de no actuar. Fins al final.
Publicada el 1856 –després de l’altre gran clàssic de Melville, Moby Dick- l’obra va haver d’esperar un segle per començar a ser reconeguda com allò que és: una petita joia de la literatura universal i una deles narracions més enigmàtiques.
És evident que hi ha una línia que uneix Bartleby i Kafka. També s’ha relacionat amb Borges, l’existencialisme i Pessoa. Però malgrat que habitualment s’ha interpretat la posició de Bartleby com un acte de rebel·lia, la fanàtica determinació del protagonista de Melville difícilment pot reduir-se a un fet tan simple. La falta de metes explícites, de causesvisibles, la sensació que ens transmet el personatge que ell ha entès alguna gran veritat que nosaltres no podem copsar i l’extrem de portar la seva decisió fins a les darreres conseqüències, ens empenyen a fer lectures que tinguin més a veure amb la condició humana, potser amb la solitud, l’angoixa i l’encaix en la fràgil realitat del món.

Em proposo esbrinar si aquest conte pot ser un petit exemplede la repetició (i d’altres conceptes a ella associats) pensada des de l’òptica de la psicoanàlisi. Per això intentaré fer un recorregut des de la formulació d’aquest concepte en l’obra de Freud fins a la seva represa i ampliació en l’obra de Lacan, intentant descobrir els lligams que hi poguem trobar amb la misteriosa actitud de Bartleby.





LA REPETICIÓ EN FREUD. EL MÉS ENLLÀ DEL...