Treball Les Veus Del Temps





CRISTEL PASCUAL ECCRIVÀ
1r BATXILLERAT
QUAN VEIG L'ALOSA ALETEJAR
TEMA
El poema "quan veig l'alosa aletejar" és una obra de Bernat de Ventadorn. Tracta d'un trobador enamorat d'una dama, que en un principi l'obsequia amb la seua atenció, però que amb el pas del temps, deixa de fer-ho. Davant la ignorància de la dama i la soledat sentida pel trobador, aquest, malferit per amor, decideixfinalment l'exili.
EXEMPLE DE LA LLEBRE I EL LLEÓ
RAMON LLULL
Ramon Llull és un dels escriptors, filòsof, teòleg, professor, místic i missioner mallorquí del segle XIII. Nascut a la ciutat de Mallorca, 1232/1233-1315/1316.
La seua obra escrita és la més extensa dels autors medievals. Redactà en català, occità, llatí i àrab. Fou el primer autor medieval en emprar una llengua romànica per transmetreconeixements filosòfics, teològics i místics.
FINALITAT I RECURSOS QUE UTILITZA PER A ACONSEGUIR-LA
Aquesta obra pertany al gènere de la faula, ja que està protagonitzada per animals. El tema principal és deixar constància de la superioritat de la llebre respecte al lleó, ho fa demostrant que l'astúcia de la llebre pot amb la força natural del lleó. La llebre utilitza l'engany per a lliurar-se dellleó.
ARGUMENT
En aquest text, una rabosa li conta a un elefant a qui li ha promès que arribarà a ser rei, una història on una rabosa que s'havia de presentar davant d'un lleó perquè se la menjara i aconsegueix lliurar-se d'aquest, l'animal més fort, sense lluitar. La llebre molt astuta fa creure al lleó que hi ha un altre lleó que es creu el rei i que ha intentat menjar-se-la, motiu pel qual ellha arribat tard a la seua ofrena.
El lleó intrigat i enfadat acompanya la llebre per conèixer qui és aquest. La llebre el condueix a una bassa d'aigua creguent que el seu reflex és l'altre lleó, finalment s'ofega.
LA CONQUESTA DE VALÈNCIA
NARRADOR I AUTOR
El narrador i l'autor és la mateixa persona, Jaume I, utilitza la primera persona del plural i el "nós" majestàtic.
ARGUMENT
En aquest textes narra la conquesta de València, com arriben a la ciutat, posen la senyera dalt la torre i veuen eixir tots el moros que habitaven la ciutat i a qui els havien concedit cinc dies per a abandonar-la.
CARACTERÍSTIQUES DE LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
-Són obres escrites en prosa.
-Gènere informatiu.
-Fets reals amb predomini de l'objectivitat i que intenta justificar la política duta a terme per elsmateixos reis.
-Narren les gestes dels reis de la corona d'Aragó.
-Hi trobem elements de ficció procedents de la literatura trobadoresca.
-El patriotisme és molt present, tant en l'exaltació de l'esperit de la nació, com la justificació de la política dels reis.
-Predomina el providencialisme i la fe en la providència divina.
-Tenen intenció didàctica i moralitzadora.
COM LA SENYORA NERGUIS VAENTRAR DINS LA TORRE ON EREN JACOB XALABÍN I ALÍ BAIXÀ
PERSONATGES
-Jacob Xalabín: fill del sultà i enamorat de Nerguis.
-Nerguis: donzella enamorada de Jacob.
-La cambrera: acompanyant de la donzella.
-Alí Baixà: personatge astut i criat de Jacob, que inventa un pla perquè no pillen els dos amants. Es fa passar per la donzella Nerguis amb la intenció de que ningú se n'adone de la falta d'aquestadesprés d'un intensíssim encontre amb Jacob, del qual cap dels dos es pot separar, ja que han perdut el cap.
COM EDUCAR ALS JÒVENS GANDULS
OBRES D'EIXIMENIS
Francesc Eiximenis (Girona, 1330- Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó. Autor de molta influència ja que possiblement fou un dels autors catalans més llegits, copiats, publicats i traduïts.FINALITAT I RECURSOS QUE UTILITZA PER ACONSEGUIR-LA
El text "com educar els jóvens ganduls" pertany a l'obra "Lo cristià", escrita entre 1379 i 1392. En ella es parla dels comportaments socials i en aquest fragment concretament ens diu com educar els jóvens malfeiners i ganduls. S'arriba a decidir que han de tractar els joves ganduls igual que els gossos, que només aprendran a colp de vara i fent-los...