Treball Llibre Mandràgora

|LLENGUA CATALANA I LITERATURA |



• El dossier de treball ha de contenir tres parts obligatòries i una de voluntària:


a) Quatre petits resums:
Del pròleg al cap. III.
Delcap. IV al VII.
Del cap. VIII al XI.
Del cap. XII a l’epíleg.


b) Petita fitxa de tots els personatges per no perdre-us d’acord amb el model annex.


c) Un llistat de les cites llatines també d’acord amb el model annex.

d) Petita recerca voluntària sobre lamandràgora o altres plantes remeieres, les bruixes i les plantes o les trementinaires del Cadí. (Per apujar nota: màxim 2 punts)



|MANDRÀGORA. Planta màgica per excel·lència que les bruixes d'Euskalerria feien servir en els aquelarres. Era l'ingredient bàsic en |
|maleficis i sortilegis.|
|Es cultivada al Tibet i a la resta de l'Himàlaia pels monjos tibetans. Fou motiu de preocupació per part de, Buda, Confuci i Mahoma, i, |
|per a la Inquisició, la seva manipulació era cos de delicte. Diuen que al 1066, un malefici fet amb mandràgora dugué a la tomba un bisbe |
|L'arrel d’aquesta planta recorda la figura humana, sobretot, quan és manipulada per fer-hinegoci. |
|Maquiavel va escriure al segle XVI una peça teatral que porta amb aquest títol, en què parla de les seves virtuts fecundants i |
|afrodisíaques. D’altra banda, el beuratge que fra Lorenzo dona a beure a Julieta, l'enamorada de Romeu, també és fet de mandràgora. |
|De les dues varietats, mascle i femella, només aquesta darrera es pottrobar a la península Ibèrica. |
|El seu nom en xinès és ginseng Oi que amb aquest nom sí que et sona? |













RESUM 1)

• Pròleg: El nigromant.
• Cap. I El savi i el seu aprenent
• Cap. II A la cort del rei Hèctor
• Cap. III La Biblioteca secreta deCornèlius




Cornèlius era el savi de la Cort de Castel Forte, el va desaparèixer, i els reis de la cort rei Hèctor i la reina Elionora, busca desesperadament un nou savi per la seva cort. El rei Hèctor li va prometre a la seva esposa que li portaria el millor. Va rebre informació d’un savi: deia que volia estar a la cort, però si li permetien portar el seu jove aprenent. El rei li va acceptar laseva petició. El dia que van arribar, van arribar molt cansats. Vestien amb robes velles i feien mala cara. Llavors quan van els reis els van rebre l’aprenent es va treure la seva capa vella que duia a sobre, i van veure que era una noia. Resultava ser que l’aprenent de Zacaries era la seva filla Míriam. A la reina no li va semblar bé que una noia fos sàvia, i els hi va fer prometre que la Míriames tornaria donzella i que Zacaries es poses un nom més savi: Zacarius.
Míriam estava tan cansada que es va quedar dormida i la majordoma la va tindre que despertar perquè tenien que anar a sopar. Quan ja estaven tots assentats a taula, van entrar quatre cavallers. Un d’ells era fort i robust; l’acompanyava un noi més àgil i esvelt; darrere un noi una mica més escarransit que duia un llaüt al’esquena, i l’últim va ser el qui va cridar l’atenció a Míriam, era el més ben plantat , el príncep Marc. Quan estaven sopant, Jaume va posar-se dret i va demanar paraula. Li va dir a Zacaries, que com podia un vell savi com ell, haver tingut una filla tant bonica com Míriam, feia indirectes per demanar-li la a Míriam. Tots els comensals es van posar a riure, i Míriam farta del que deia, es va...