treball d art apostols

El  tema  iconogràfic  escollit  és  la  representació  dels  quatre  apòstols  al  llarg  de  la  història. 
Iconografia  religiosa  que  va  començar  amb  la  vida de Jesucrist, però  després de la seva mort, 
segueix  vigent  a  dia   d’avui.  Així  doncs,  als  quatre  apòstols  se’ls  relaciona  amb  Jesucrist  en 
vida  ja  que  ells  el  seguien  i  escoltaven  les  seves  pregàries. Després  de   la  seva  mort,  els 
apòstols  van  ser  reconeguts   mundialment  com  els  principals  coneixedors  de la vida de Crist i  
com  a  transmissors  de  les  profecies  que  feia en vida.  Posteriorment, cada un dels apòstols va 
escriure  sobre  les  paraules  de  Jesús  i  sobre  tot  el  que  ell  predicava.  Tots   aquests  escrits  van 
ser  recollits  en  el  Nou  Testament  dins d’un  mateix  llibre  anomenat  Bíblia.  Tota  la   resta 
d’evangelis  són  apòcrifs,   ja  que  no  van  ser  reconeguts  pel  concili  de  Nicea  com  a  fonts 
fiables. 
Els  evangelis1  són  doncs,  escrits  que  documenten  les  paràboles  del  Senyor,  els  seus  fets  i  la 
seva  passió  o  martiri.  Són  llibres  de  condicions  biogràfiques  exceptuant  l’evangeli segons st. 
Joan que  és  un  tractat  teològic.  ​
Hem  d'aclarir  que  en  un  primer  moment les històries que  ells 
relaten,  es  van  transmetre  de  boca en boca, la qual cosa significa que eren de tradició oral i és 
a  partir  dels  anys  cinquanta  quan  es comencen a posar per  escrit. Després de l’any 325 es van 
canonitzar únicament aquest quatre evangelis.  
Així  doncs,  els  quatre  apòstols  o evangelistes  es  diuen  Marc,  Joan,  Mateo  i  Lucas. 
Actualment,  se’ls  reconeix  com  a  sants  ja que la seva condició fidel a Jesucrist els va portar a 
formar  part  del  seu  regne  espiritual.  Cadascun  d’ells  és  representat  d’una  mateixa  forma  en 
totes  les  obres  artístiques  existents.  Per  tant,  coneixent  les  claus de com es representen es pot identificar fàcilment a cada personatge.  
Es  más  de  todo  al primero  de  éstos,  al judío, que Mateo dirige su Evangelio. La narración breve y 
concisa de  Marcos  iba dirigida mayormente al mundo  romano.  Lucas, estudioso y médico, escribió 
principalmente  para  el  griego  de  cultura.  Juan,  quien  escribió  su  Evangelio  mucho  más tarde que  
los  demás,  escribe para la  Iglesia  de  Dios  en  la cual  no  hay ni judío ni griego, sino todos son uno 
en Cristo Jesús (Ritchie, 1948:4) 
 
 
 
 
 

 
1

 Evangeli: feliç missatge o bona notícia. En un ús corrent aquest terme es designa els llibres o escrits 
que contenen els fets de Jesús. (veg. Fuenterrabía, ​
Los Santos Evangelios​
, p.11). 

 
El  primer  evangelista  és  st.  Mateu,  que  és  associat  amb l’home. Se’l representa amb un 
rotllo  o  un  llibre. Destaca  per  sobre  dels  demés  evangelis  per  la  seva  intenció  de 
caracteritzar  a  Jesús  com  a  Rei  dels  Jueus  i  el  Messies profetitzat. Probablement fos un 
jueu  hel∙lenitzat.  Li  restava  importància  a  la  concepció  de  Crist  com  a  un  ésser  diví  i 
profunditzava  més  en  la  concepció  d’home.  ​
Mateu  va  escriure  el  seu  evangeli 
aproximadament  cap als anys seixanta i setanta i la seva redacció definitiva es va fer cap 
els anys vuitanta. 
 ​
El  segon  evangelista   és St. Marc, que s’identifica iconogràficament amb  un  lleó  perquè 

el  seu  evangeli  es  caracteritza  per  representar  la  voluntat  de  Crist.  El  lleó  és  un  animal 
que  simbolitza  la  força  i  en  aquest  evangeli  es  mostra  la  força  de  Crist,  qui  és  capaç d’expulsar  dimonis  de  la  gent  només  amb la seva paraula. Per altra banda, el lleó també 
és  emblema  de  la  ciutat  de  Jerusalem.  Probablement  va  ser  escrit   durant  els  anys 
cinquanta i seixanta.  
El  tercer  evangelista  és  Lucas2,  que  se  li  atribueix  el  toro.  En  el  seu  evangeli  domina 
principalment  el  sentiment  de  Jesucrist.  Aquest  evangeli  es  transmet, ...