UF4

UF4-INTERVENCIÓ PRIMERENCA
En la intervenció primerenca hi ha de dos àmbits diferents:
1. Parla de tots tipus de prevenció que va dirigida a la infància per afavorir el seu desenvolupament de forma global i procurar d’aquesta manera aprofitar totes les seves potencialitats, és a dir, treure—li al nen el màxim profit de totes les seves capacitats, estimulant-lo i potenciant-lo al màxim. Des deaquest punt de vista tots els nens/es poden rebre estimulació primerenca.
2. El segon àmbit fa referència a tots aquells nens que necessiten intervenció perquè pateixen trastorns o problemes de desenvolupament tant si els tenen, com si tenen el risc de patir-los.
INTERVENCIÓ PRIMERENCA
-Definició de intervenció primerenca:
Conjunt d’accions compensatòries i optimitzadores la finalitat de les qualsés afavorir la maduració del nen en tots els àmbits del desenvolupament.
-Breu història:
A la dècada dels anys 80 la intervenció primerenca es coneixia com estimulació precoç i era un concepte bàsicament mèdic. La estimulació precoç tenia un caràcter terapèutic i una funció rehabilitadora i alhora assistencial.
No es fins a l’any 2000 què és comença a parlar de intervenció primerenca (IP) iaquesta intervenció deixa de centrar-se en aspectes mèdics, exclusivament i té en compte al nen, a la família i a l’entorn del nen.
-Característiques:
I. Delimita a la població de 0 a 6 anys perquè es quan es donen la majoria dels desenvolupaments.
II. Determina l’objecte de la intervenció que especifica de forma concreta sobre allò amb que s’intervé.
III. Atén tant a nens que tenen trastorns iproblemes tant com nens que tenen risc a patir-los.
IV. Prefixa la temporalitat de la intervenció tot i que la deixa oberta. Vol dir que davant d’una determinada intervenció, mentre que hi ha una necessitat la intervenció també hi és.
V. Té en compte la globalitat del nen.
VI. Totes les actuacions que es fan estan planificades de manera que tots els professionals que intervenen es fiquen d’acordi planifiquen conjuntament la intervenció.
-Serveis de suport i coordinació:
CDIAP (CENTRE DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL D’ATENCIÓ PRIMERENCA)
Actuacions:
Detecció, prevenció, diagnòstic i tractament de nens amb trastorns del desenvolupament per a qualsevol etiologia.
Suport i acompanyament de la família respecte a la cura que cal tenir del nen per al seu desenvolupament.
Prevenció davantd’antecedents de risc.
Funcions:
Ha de realitzar un diagnòstic interdisciplinari del desenvolupament del nen, de la situació familiar i de l’entorn.
Efectuar una avaluació continuada del desenvolupament del nen.
Realitzar una intervenció terapèutica i interdisciplinària tant del nen com del seu entorn immediat. Generalment de forma ambulatòria.
Col·laborar i cooperar amb els serveis socials,educatius, sanitaris o altres que puguin desenvolupar tasques de prevenció però sobretot de detecció precoç, tant dels trastorns com de les situacions de risc.
Orientar a les famílies.
Orientar als professionals de la educació infantil que atenen aquest nens.
Professionals:
Abarquen diferents disciplines, entre d’altres fisioteràpia, logopèdia, treball social, psicologia clínica, neuro-pediatria,psiquiatria, psicologia, psicomotricitat etc. Aquesta diversitat de disciplines permet atendre qualsevol trastorn i aconseguir alhora abordar de forma global tant les necessitats del nen com les de la família.
Qui?
Els nens que en una situació “normal” no necessitarien d’aquesta atenció però atenen al seu medi familiar i social es valora que pugui necessitar-la.
Els nens que en una condició normal noarriben a un desenvolupament normal i adequat per a la seva edat.
Nens que presenten malformacions, lesions cerebrals o altres anomalies.
La intervenció que és realitza al CDIAP és realitza de manera integral i es realitza a través d’un pla terapèutic individualitzat.
USEE (UNITAT DE SUPORT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL)
Són un recurs organitzatiu d’atenció a nens que presenten necessitats...