Una persona és idèntica al seu cos? Reflexió de cares a la filosofia de Mill
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Una persona és idèntica al seu cos». Responeu d’una manera raonada.
Perparlar de la relació entre l'ànima i el cos, és necessari citar i explicar les seves teories al respecte de Plató, René Descartes i Aristòtil.
Plató creia que l'ànima és allò que fa moure el cos,pensava que l'ànima és quelcom immortal, a diferència del cos, que per a ell és mortal. El filòsof grec va anunciar la partició de l'ànima, per la qual hi havia una part de l'ànima que era l'encarregadade fer moure el cos, de donar-li vida i una part que es dedicava al pensament.
En Descartes, l'ànima és distinta al cos, però es manté l'afirmació que ambdós conceptes eren substàncies (no depenende res per existir). El primer filòsof modern no descartava la immortalitat de l'ànima i, al contrari de Plató, deia que aquesta no movia el cos, ja que l'ànima no era vida, sinó pensament. Per aDescartes, el cos només és un autòmat subordinat a l'ànima.
Per altra banda, Aristòtil estava convençut que ànima i cos eren una mateixa cosa, però expressada de maneres diferents.
La metafísica de larelació entre l'ànima i el cos és la següent: la materialista sosté que jo sóc el meu cos i l'espiritualista es basa en la idea que l'ànima és quelcom que transcendeix el cos, que va més enllà d'aquest.Doncs bé, personalment, crec que, si és que existeix el concepte d'ànima, aquesta no és idèntica al meu cos. La meva opinió recull algunes idees d'aquests filòsofs i en descarta d'altres.
Respectea la immortalitat de l'ànima, no puc afirmar-la ni negar-la, ja que no puc comprovar empíricament que l'ànima és immortal, així com no puc negar tampoc que no ho sigui. Per tant, en aquest tema prencuna posició més cartesiana que no pas platònica o aristotèlica.
D'altra banda, sí que penso que l'ànima, entre d'altres tasques, ha de fer moure el cos i ha de pensar, cosa que s'acosta a la...
Regístrate para leer el documento completo.