Unificaciones

Propietat de la terra
LA PROPIETAT DE LA TERRA
Durant l’antic règim l’agricultura era la Font de riqueza mes important . Només una petita part de les terres es podien considerar de propietat privada , es a dir , se’n podía disposar lliurement i posar-les a la venda si es creía oportú . Les altres estaven vinculades a un titol nobiliari , a l’Esglesia , a un municipi o a la corona. La propietatvinculada permetia al seu titular traure’n profit economic i exercir-hi jurisdicció , pero no la podía vendre.
El conjunt de terres en mans d’un señor rebia el nom de senyoria territorial. Constava , en primer lloc , de la reserva senyorial , que estaba formada per les terres mes productives que el señor es reservava per a la seua explotació directa. S’hi ubicaven la residencia i elsestabliments principals : forns , forja , moli , estables etc.
La resta del territorio d’una senyoria estaba dividida en parcel.les anomenades masos , la dimensio dels quals había de ser suficient per a alimentar una familia . El señor cedia aquests masos be a homes lliures o be a serfs.

UNA PRODUCCIO INSUFICIENT
L’agricultura es mantenía com una activitat tradicional , molt endarrerida des del punt devista tecnic i amb una productivitat molt baixa . Era una agricultura de subsistencia , dedicada al policonreu basicament de cereals. No hi havia cap especialitzacio i el comerç era escas ( autoconsum). L’existencia d’alguns excedents en permetia un cert volum de venda en els mercats locals i en les fires periodiques . Tambe es conreaven alguns productes mes especialitzats , com la vinya o el lli, orientats essencialment cap al mercat.
D’una banda hi havia el cultiu en camps oberts , anomenats openfields , en els quals es produien cereals i s’hi practicava el guaret . De l’altra hi havia les terres comunals , dedicades a boscos o a pastures , de les quela es beneficiava tota la comunitat agrícola.
La producció ramadera també era insuficient ates que l’agricultura no produia els alimentsnecessaris per a augmentar la cabanya . L’alimentacio dels animals depenia basicament dels restolls de les herbes que creixien en els camps en guaret i de les escasses pastures comunals . En consequencia la produccio de carn i de llet resultava molt reduida i la dieta de la poblacio es basava sobretot en el consum de cereals.
Les collites marcaven el ritme de l’economia , que periodicamentpatien les anomenades crisis de subsistencia. Uns quants anys seguits les males collites provocaren escassetat d’aliments i els productes basics s’encarien. Aquestes crisis periodiques generaven fam , desnutricio i sovint desembocaven en protestes com les anomenades revoltes del pa que s’originaven en les ciutats i s’iniciaven com a consequencia de l’augment dels aliments basics .
UNA POBLACIOESTANCADA
Aixi la demografía de l’antic regim es correspon amb l’anomenat cicle demografic antic , que es va mantener fins als inicis de la industrialitzacio i que es caracteritzava per un escas o quasi nul creixement demografic .
La subalimentacio , la falta d’higiene i els escasos recursos medics provocaven una mortalitat elevada . La natalitat era molt alta i la taxa de fecunditat també : escalcula que cada dona tenia un mitjana de 5 fills.
La crisi de subsistencia sovint era l’origen d’una crisi demográfica . Aquestes crisis periodiques eren la causa de l’estancament demografic a llarg termini.
LA INDUSTRIA TRADICIONAL I LES MANUFACTURES
Una part de tot el necessari per al consum quotidia s’acostumava a produir en l’ambit familiar. La familia camperola era la unitat de produccio básicai s’encarregava tant de treballar la terra com d’elaborar els productes de consum domestic. En les ciutats de l’epoca hi havia una produccio artesana , d’origen medieval controlada pels gremis , unes agrupacions d’artesans de la mateixa profesia que controlaven el volum de produccio les tecniques utilitzades i els preus de venda.

A causa de l’augment de la produccio va començar a estendres...