Unitat els metalls

Departament de Tecnologies



UNITAT 2:
Metalls

Metalls
En aquesta unitat …..
Coneixeràs les característiques bàsiques dels metalls.
Valoraràs la importància dels metalls en la nostra vida pel gran nombre d’aplicacions que tenen.
Coneixeràs les diferents formes d’obtenció i fabricació d’objectes metàl·lics.
Valoraràs el reciclatge de metalls com una necessitat per reduir l’impactesobre el medi ambient.

1. Materials metàl·lics

Hi ha molts tipus de metalls que s’utilitzen per fabricar objectes diferents, però tots tenen unes propietats comunes:
Bons conductors de la calor
Bons conductors elèctrics
Resistents perquè suporten molt bé les forces de compressió, tracció o flexió.
Tenaços perquè aguanten els cops sense trencar-se
A més , en general, també:
Sóndúctils i mal·leables (tenen gran plasticitat).
Són sòlids a temperatura ambient (excepte el mercuri)
Són “ econòmics “.
Són pesats (densitat molt elevada).
Alguns són magnètics (atrets pel imants com el ferro).
La temperatura de fusió és molt alta.
Classificació dels metalls segons l’ús.
La majoria dels metalls no s’utilitzen en estat pur, sinó en aliatges; és a dir, formant una mesclahomogènia amb altres metalls o no metalls, obtinguda a partir de la fusió de tots dos.
Metalls fèrrics: Corresponen al grup d’aliatges el component principal dels quals és el ferro.
Metalls no fèrrics: són els metalls purs i els aliatges de metalls que no tenen ferro en la composició.

2. Metalls fèrrics
El ferro pur té poques aplicacions tècniques perquè les propietats són molt deficients.
Elsmetalls fèrrics són el ferro i els seus aliatges.
El carboni és un no-metall que en petita proporció i mesclat íntimament amb el ferro en millora notablement les qualitats . Segons la quantitat de carboni que s’afegeix al ferro, podem distingir: Ferro dolç, acers i foses.





3. Metalls no fèrrics
Metalls no fèrrics . Purs
Els metalls no fèrrics més importants en la industria són el coure,l’estany, el zinc, l’alumini, el magnesi i el titani.


Metalls no fèrrics. Aliatges



Comparativa de les propietats dels metalls més usuals.

4. Treball amb metalls al taller





- Acabat:
· Finalment, s’aplica un acabat que protegeix el metall de la corrosió o que li aporti bellesa. Els metalls que no s’oxiden es poden polir finament fins que llueixin la brillantor metàl·licacaracterística, rentar-los amb aigua i sabó, i posteriorment aplicar-los un vernís o una laca amb un pinzell molt suau.
· Per a metalls fàcilment oxidables cal preparar la superfície, aplicar una base de pintura antioxidant ( pintura de mini ) després la pintura definitiva.
· Quan s’utilitzen metalls per fabricar envasos, l’interior se sol protegir del producte envasat amb resines plàstiques o ambuna capa d’estany si és acer (galvanitzat).
· Hi ha pintures que a més de protegir el metall permeten un bon acabat sense necessitat d’utilitzar pintura antioxidant.

5. Treball amb metalls en la indústria.
Per obtenir la majoria de productes metàl·lics industrials es fan diferents operacions, com ara:
Embotició: a partir d’una planxa metàl·lica superposada en una matriu que és deforma da perl’acció d’un punxó que aplica gran pressió. Amb aquest sistema es fabriquen la carrosseria dels automòbils i les llaunes de begudes.
Encunyació: consisteix en un tall amb precisió d’una xapa metàl·lica amb un punxó de vores tallants mogut per una premsa. Amb aquest sistema es fabriquen volanderes i peces perforades.
Soldadura punt a punt: s’uneixen planxes metàl·liques fent un cordó de puntsal llarg de la zona d’unió. En la industria de vehicles hi ha braços robot que fan aquesta operació amb total precisió.
Trepant: per fer forats en perfils metàl·lics s’utilitza el trepant vertical

Fresatge i tornejament: a partir d’una peça massissa i amb un utillatge tallant s’elimina l’excés de material arrencant-lo de forma que s’esculpeix la peça definitiva. Amb aquest sistema es...