UNITAT15CATABOLISMEDELSLiPIDS

UNITAT 15

CATABOLISME DELS LÍPIDS: LIPÒLISI

15.1 Catabolisme dels lípids : Lipòlisi
15.1.1 β -Oxidació
15.1.2 Cicle de Krebs + cadena respiratòria
15.2 Els cossos cetònics

LECTURA : L' ADENOLEUCODISTRÒFIA

15.1 Catabolisme dels lípids : Lipòlisi
Ja hem parlat de la degradació dels glúcids mitjançant la glucòlisi i la respiració. Aquest
procés és la via més ràpida d’obtenció d’energia per ales cèl·lules i l’única per a alguns teixits
com ara el cervell. Però també es pot obtenir a partir de la degradació de lípids i proteïnes.
Lípids i proteïnes no tenen el mateix paper com a subministradors energètics. Mentre els lípids
són la principal reserva energètica, les proteïnes només ho són en situacions excepcionals. Els
aminoàcids de les proteïnes tan sols es catabolitzen si n’hi ha massao si no hi ha glúcids o
lípids disponibles. Als humans, en circumstàncies normals, la degradació dels aminoàcids
aporta el deu per cent de l’energia que fa servir el cos.

El dejuni humà: un afer de les prioritats

El paper de glúcids, lípids i proteïnes com a font d’energia es posa de manifest en un dejuni
perllongat. Cada tipus de biomolècula segueix una pauta de degradació determinada:

Fig.Resposta de les diferents biomolècules en una situació de dejuni perllongat
Î Els glúcids: bé que són la font preferent d’energia de molts teixits, la reserva del cos ( en
forma de glicogen) és de tan sols uns quants centenars de grams. Aquesta quantitat s‘esgota al
cap de mig dia i cal reposar-la sia per via de la ingestió o sia per via de la gluconeogènesi.
És el que produeix la sensació de ganairresistible que tenim a mig matí si no hem esmorzat.
Î Els lípids: són la principal reserva d’energia i es van consumint de manera regular fins a
esgotar-se.
Î Les proteïnes: el seu consum té tres fases. En la primera, de curta durada, es degraden
ràpidament. Correspon a les proteïnes de reserva, fàcilment degradables, que s’empren per
formar glucosa. En la segona, quan sols resten les proteïnesestructurals, el consum és molt
lent. La disponibilitat de glucosa de nova formació, doncs, també és molt reduïda. En la tercera
fase, quan els lípids s’han esgotat, comencen a degradar-se les proteïnes restants a un ritme
accelerat. La mort s’esdevé quan se n’han consumit aproximadament la meitat.

15.1.1

β – Oxidació

Degradació = Catabolisme dels lípids
Concretament dels triacilglicèrids
O
IICH2 - O – C – CH2 – CH2 .......
O
II
CH - O – C – CH2 ......
O
II
CH2 – O – C – CH2 – CH2 – CH2.....

Glicerol

Àcids grassos

15.1.2
La degradació dels àcids grassos és un procés que és realitza en 2 etapes:
1. La β- Oxidació
Aquesta etapa consisteix en la repetició successiva d’un procés en que es van separant 2
carbonis en forma d’acetil-CoA.
Posem un exemple amb l’àcid palmític:

7 vegades2.
Aquest procés es va repetint
fins trencar tot l’àcid en grups de 2 carbonis (en forma d’àcid
acetil- CoA). Aquest Acetil-CoA és idèntic al que prové de
l’àcid pirúvic i, per tant, passa
al cicle de Krebs i cadena respiratòria.
8 grups

Balanç energètic de la lipòlisi
Àcid Palmític ( 16 carbonis)
β-oxidació

7 FADH2

7 NADH2

8 Acetil CoA

Cicle de Krebs
8 x (1 ATP + 3 NADH2 + 1FADH2)

8 ATP +24 NADH2 + 8 FADH2
Cadena
respiratòria

x2ATP

x3ATP

14 ATP

21 ATP

TOTAL

x3ATP
8 ATP

131

x2ATP

72 ATP

16 ATP

ATP

15.2 Els cossos cetònics
Als vertebrats, els lípids absorbits pel sistema digestiu són duts al fetge, que s’encarrega de la
fase inicial de la seva degradació, la β- oxidació.Com sabem, el producte de la β-oxidació és
l’acetil- CoA. Aquest Acetil CoA té dues possiblesdestinacions :
Î Entrar al cicle de Krebs, al fetge mateix, per tal de proporcionar-li energia.
Î Unir-se amb una altra molècula d’acetil-CoA i formar àcid acetoacètic.

Fig. Concentració de cossos cetònics a la sang

L’àcid acetoacètic es transforma fàcilment en àcid D-β-hidroxibutíric o bé en acetona
(propanona). Aquests dos compostos, juntament amb l’àcid acetoacètic, reben el nom de
cossos cetònics....