utopias








COMENTARI UTOPIES

LA CIUDAD DEL SOL I UTOPÍA











RUT GARCIA SUÑÉ
PRIMER D
INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DEL DISSENY

Les dues lectures fan una descripció del que seria una ciutat ideal, on l agent hi visques amb comunitat, amb igualtat, on no hi hagués diners, on les coses materials no tinguessin cap valor i on el saber és alguna cosa comú per a tots els seushabitants.
Dins d'aquestes hi podem trobar moltes semblances, però com que cada una d'elles es redactada per un autor diferent, com és lògic, cada persona dona prioritat a una serie de coses, en definitiva és molt objectiu, així que tot i ser les dues ciutats ideals, podem veure que no compleixen exactament les mateixes pautes ni tenen els mateixos valors, ni la mateixa estructura.


“Lasutopías son mucho más realizables de lo que creíamos antes. Y actualmente nos encontramos ante una pregunta angustiosa: ¿Cómo evitar su realización definitiva?. Las utopías son realizables. La vida camina hacia las utopías. Y puede que comience un siglo nuevo, un siglo en el que los intelectuales y la clase cultivada soñarán en los medios de evitar las utopías y de retornar a una sociedad no utópica,menos “perfecta” y más libre”.
Nicolás Berdiaeft.


TOMASO CAMPANELLA
LA IMAGINARIA CIUDAD DEL SOL

La Ciudad del Sol, està situada sobre d'un turó. A la part més alta d'aquest hi trobem el temple completament rodó. Al voltant hi hi set grans cercles o recintes (cada un d'ells amb el nom d'un planeta) i quatre portes orientades respectivament amb els punts cardinals.
El rector suprem ésun sacerdot, Hoh (per a nosaltres és un metafísic).
Sota d'aquest hi ha Pon (potència) que és qui dirigeix el cos militar; també hi tenim a Sin (saviesa), s'encarrega de la direcció dels estudis. Ell va ser qui va encarregar pintar tots els murs de la ciutat amb les representacions de totes les ciències, des de teories, a cites, formules...; i finalment tenim a Mor (amor), qui s'encarrega de lapuericultura.
La vida dels habitants de la citat està dictada per la raó. No hi existeixen ni amos ni criats, tots ells treballen en comú, sense distinció de sexe. Fins i tot vesteixen les mateixes robes. Els menjadors i els dormitoris són comuns.
Els magistrats, que corresponen a les virtuts i són elegits per Pon, Sin i Mor, són els encarregats d'impedir la discòrdia.
Per fer els habitants deles ciutats cada vegada més perfectes, hi ha unes estrictes normes de reproducció. S'estudien els astres i hi ha persones encarregades de decidir les parelles reproductives, com per exemple un home gras haurà de tenir descendència amb una dona prima per tal de compensar-se. Les dones estèrils deixen de tenir cap mena de privilegi, passen a ser dones “comuns” cosa que no passa amb les dones fèrtils.Tots els infants sense distinció de sexe tenen la mateixa educació tant en arts com amb armes.
Els habitants de la ciutat no temen a la mort ja que creuen en la immortalitat de l'ànima. Quan el cos mor, l'ànima s'uneix amb els esperits bons o dolents, segons el comportament que has tingut a la teva vida terrenal.
La Ciutat del Sol sempre guanya les guerres, cosa que celebren. Als poblesderrotats són perdonats, i després de la victòria els hi fan beneficis. Finalment diuen que han lluitat contra ells no per exterminar-los sinó per fer-los millors,
La guerra, l'agricultura i el pasturatge són arts nobles, mentre que les operacions comercials són vistes com a “trampes”.
Fan expedicions cap a altres ciutats o racons del món, per tal d'extreure el millor de les altres cultures icivilitzacions ja que creuen que, finalment, acabaran existint ells com a únic poble, i per tant han de ser el millors en tots els àmbits.
La mitjana d'edat entre els habitants supera els cent anys i creuen que arribaran fins els dos-cents. A partir dels vint, ja poden participar dins del règim polític.
Les lleis, que són poques, breus i clares, escrites en plaques situades entre les columnes del...