Vademecum

Vademècum (“Fitxes per a la Selectivitat”)
A un/a estudiant de filosofia li resulta sovint ensopit i
complicat endinsar-se en la història del pensament,
estudiada a través dels cinc pilars que es trien per a
l’examen de Selectivitat (5 autors que volen representar
la majoria de les èpoques en les que els manuals
resumeixen la història occidental).
Primer de tot, cal prendre nota que el marchistòric i
intel—lectual és essencial per entendre l’autor del que es
tracti, tot i que les aportacions d’aquest puguin ser
vàlides per sempre i per a qualsevol altra època. És per
això que la Història de la Filosofia té molt de disciplina
històrica, perquè, en part, la filosofia representa les
ambicions o anhels d’un conjunt de gent, d’un col—lectiu, i
en part també les ambicions o anhels de lespersones, a
vegades més lúcides o clarividents, o a vegades amb
més fama o vanitoses. Perquè de tot n’hi ha.
Sigui com sigui, la manera més senzilla d’estudiar tot
aquest cabal de reflexions i/o aportacions, és mirar
d’entendre els sistemes filosòfics respectius, amb una
mirada mèdica. Què vol dir això? Doncs que, de manera
semblant a com ho fan els metges, els filòsofs i les
filosofes sempre han sentitla necessitat de “salvar-nos”, i
de conduir-nos pel que ells creuen que és el bon camí. Al

a) Influències rebudes
Per adopció
Per rebuig

igual que els metges, els filòsofs s’esforcen en trobar el
focus o l’origen infecció que dóna lloc al malestar o que
impedeixen el progrés (ja sigui social o polític, com ara
Plató, ja sigui científic, com ara Descartes; ja sigui per
explicar l’origen de laintolerància i el fanatisme –com ara
Hume; ja sigui per reflexionar sobre l’asfixia de la llibertat
en les societats modernes –com Mill; o l’origen de la
hipocresia artística i moral –com Nietzsche).
A aquest acte, els metges ho anomenen DIAGNÒSTIC, i,
davant d’aquest diagnòstic proposen una “recepta”,
solució, o pròpiament dit, una PRESCRIPCIÓ.
És a dir, heu d’intentar traçar una mirada d’aquests5
autors sota les coordenades de dos eixos:

DIAGNÒSTIC
Origen d’allò que
consideren
incorrecte:
El problema

b) DIAGNÒSTIC

PRESCRIPCIÓ
Proposta de solució
del problema

Ara bé, també cal dir que cada autor o autora
no pensa des del no-res. Els filòsofs també han
estat aprenents, perquè tampoc han nascut
“ensenyats”: han après i han tingut influències
de mestres o d’autors més o menys del passatque, o bé han llegit, o dels quan han estat
deixebles. Sovint han seguit les influències i,
també sovint, s’han girat en contra dels seus
mestres. Aquesta vessant també cal tenir-la
present a l’hora d’estudiar la història de la
filosofia.
I, és clar, aquests 5 autors de la SELE també
han irradiat la seva influència a autors
posteriors: han marcat “tendències” com es diu
ara, i això convé tambéassenyalar-ho.
En definitiva, les coordenades d’estudi que
proposem per cadascun dels autors de la SELE
serien les següents:

c) PRESCRIPCIÓ

d) INFLUÈNCIES POSTERIORS

De manera que la resposta a la pregunta 3 de la SELE, el fil conductor de la redacció hauria de ser com el del sentit d’una fletxa: partir de a) per arribar a d)
a)
d)

1

OBSERVACIÓ FINAL:
Els manuals de la història de la filosofiaestan
marcats per la ideologia que, a partir del segle
XIX, es va imposar en les ciències socials: la
idea de progrés. Què vol dir això? Doncs que la
història de la humanitat (de la cultura, de la
civilització) segueix una evolució sempre cap a
millor.
De manera similar a com estudiem les
matemàtiques o l’anglès, és dóna per
descomptat que, per estudiar un autor del segle
XIX o XX, cal acumularconeixements previs:
recórrer abans tota la història, cal saber primer
què s’ha dit abans, des dels orígens de la
nostra cultura (La Grècia clàssica, segle VII- VI
aC). Aquesta manera d’entendre l’estudi de la
cultura ja no és tan unànime, però ara com ara,
és la que domina en els instituts i universitats.
Això es tradueix en que les autoritats
acadèmiques creuen que és més important
saber què...