Valencianos.Posesia En La Postguera
Páginas: 3 (516 palabras)
Publicado: 22 de octubre de 2012
Tema 4. Tendències poètiques en el període de postguerra fins als anys 70.
La poesia va a destacar com a gènere representatiu de les essències nacionals , sobretot durant la postguerra malgrat laimposició del castellà en aquell temps, la prosa y el teatre, després de passar per la censura, van permetre que la poesia es desenvolupara en un panorama ric i equilibrat.
Els exiliatsrepublicans, van contribuir a la expansió de la literatura catalana d’ una forma dinàmica i creativa per llatinoamèrica,sobretot en Mèxic, Argentina i Xile. Durant la primera etapa de la postguerra, degut a larepressió feixista i per representar la patria aniquilada es van produir “activitats” com: la creació d’editorials,certàmens literaris i revistes. Per exemple:
Nabi, de Josep Carner (1941) i Elegiesde Bierville (1943).
Van ser els llibres de poemes més reconeguts d’aquella època, ja que perpetuaven el codi postsimbolista, es publicaren en Amèrica.
La força de l’exili català es manifesta ambel grup Coyoacán, vinculat a la revista Quaderns de l'exili que realitza una alteració de repertori al 1944. Lluís Ferran de Pol i Joan Sales, emparentats al corrent modificador de les lletrescatalanes de preguerra, van promoure un realisme comparable amb el de les lletres castellanes que estaven a l’exili. Al 1945 el descens de censura va fer posible l’ aparició d’una literatura de caràcter mésrealista i es van crear revistes com: Ariel, Antologia i Dau al set encara que de manera clandestina ja que encara hi havien restriccions.
En la Comunitat Valenciana, durant la postguerra destacàCarles Salvador, que tenia una
mentalitat populista, va ser l’ inspiració de tots els escriptors de preguerra , amb el seu
model conservacionista. La poesia social apareix als 50 i arriba a ser elcentre del sistema poètic als 60, es una poesia de combat preparada per actuar en el conflicte polític i social de l'època. Va ser utilitzada com a arma per lluitar per la recuperació política del país...
La poesia va a destacar com a gènere representatiu de les essències nacionals , sobretot durant la postguerra malgrat laimposició del castellà en aquell temps, la prosa y el teatre, després de passar per la censura, van permetre que la poesia es desenvolupara en un panorama ric i equilibrat.
Els exiliatsrepublicans, van contribuir a la expansió de la literatura catalana d’ una forma dinàmica i creativa per llatinoamèrica,sobretot en Mèxic, Argentina i Xile. Durant la primera etapa de la postguerra, degut a larepressió feixista i per representar la patria aniquilada es van produir “activitats” com: la creació d’editorials,certàmens literaris i revistes. Per exemple:
Nabi, de Josep Carner (1941) i Elegiesde Bierville (1943).
Van ser els llibres de poemes més reconeguts d’aquella època, ja que perpetuaven el codi postsimbolista, es publicaren en Amèrica.
La força de l’exili català es manifesta ambel grup Coyoacán, vinculat a la revista Quaderns de l'exili que realitza una alteració de repertori al 1944. Lluís Ferran de Pol i Joan Sales, emparentats al corrent modificador de les lletrescatalanes de preguerra, van promoure un realisme comparable amb el de les lletres castellanes que estaven a l’exili. Al 1945 el descens de censura va fer posible l’ aparició d’una literatura de caràcter mésrealista i es van crear revistes com: Ariel, Antologia i Dau al set encara que de manera clandestina ja que encara hi havien restriccions.
En la Comunitat Valenciana, durant la postguerra destacàCarles Salvador, que tenia una
mentalitat populista, va ser l’ inspiració de tots els escriptors de preguerra , amb el seu
model conservacionista. La poesia social apareix als 50 i arriba a ser elcentre del sistema poètic als 60, es una poesia de combat preparada per actuar en el conflicte polític i social de l'època. Va ser utilitzada com a arma per lluitar per la recuperació política del país...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.