Variabilitat

VARIABILITAT I CARÀCTERS BIOLÒGICS. Segur que més d’un cop t’han dit que t’assembles al teu pare, a la teva mare o a d’altres familiars. Potser algun cop t’has preguntat com pot ser que els bessons univitalins siguin tan semblants.

Bessons univitalins També deus haver sentit a parlar de malalties hereditàries, que passen de pares a fills o d’avis a nets Tots els individus d’una mateixaespècie, les persones per exemple, compartim un conjunt de característiques o caràcters biològics. El color dels ulls, la forma de les ungles o l’alçada són caràcters biològics humans que són fàcils d’observar. N’hi ha d’altres com el grup sanguini, la fisiologia cardíaca, ... que no són observables a primer cop d’ull.

El color dels ulls és un caràcter biològic

1

Ara bé hi ha persones que tenenels ulls blaus, d’altres els tenen verds, marrons o negres. No tots tenim els ulls del mateix color, la mateixa alçada o el mateix ritme cardíac. Les diferències en els caràcters biològics entre els membres d’una mateixa espècie s’anomena variabilitat.

Els caràcters biològics poden classificar-se en caràcters quantitatius, quan es refereixen a característiques amb un ampli ventall depossibilitats com l’alçada i el pes o caràcters qualitatius que fan referència a un tret representat per poques variants clarament diferenciables, com per exemple el grup sanguini que pot ser A, B, AB o O.. Alguns d’aquests caràcters són adquirits al llarg de la vida i no són transmesos a la descendència. Per exemple si anem cada dia al gimnàs tindrem la musculatura ben desenvolupada. D’altres caràcters sónhereditaris i es transmeten de pares a fills, com per exemple, el color dels ulls, el color dels cabells o el grup sanguini. Aquests caràcters hereditaris sovint també estan influenciats per factors ambientals. Això fa que dues persones amb una mateixa base hereditària però hàbits diferents poden presentar aparences diferents. Per exemple, dues persones amb una mateixa pigmentació de la pell,però que un té l’hàbit de prendre el Sol i l’altre no tindran diferent aspecte. Avui dia sabem que la informació sobre els caràcters hereditaris es troba en el nucli de les cèl·lules. Quan, en la reproducció sexual, els gàmetes (espermatozou i òvul en animals) s’uneixen, es forma una cèl·lula anomenada zigot. El zigot, amb informació hereditària provinent dels dos progenitors, comença a dividir-se,formant l’embrió, nom que rep l’organisme fins que adquireix l’estructura característica de l’adult.

En la fecundació l’espermatozoide s’uneix a l’òvul per a formar la primera cèl·lula del nou individu o zigot.

2

ELS CROMOSOMES I ELS GENS Ja sabem que tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules i que les cèl·lules estan formades per tres elements bàsics: la membranaplasmàtica, un citoplasma que conté els orgànuls cel·lulars i el material genètic.

Els éssers vius estan formats per cèl·lules.

Els sers vius que estan formats per una sola cèl·lula són els organismes unicel·lulars. Els sers vius formats per més d’una cèl·lula són els organismes pluricel·lulars. Hi ha dos tipus de cèl·lules: les cèl·lules procariotes dels bacteris que tenen el material genètic senseseparació del citoplasma i les cèl·lules eucariotes com les de la resta de sers vius, bé siguin unicel·lulars o pluricel·lulars que tenen el material genètic separat del citoplasma per una membrana nuclear, a l’interior del nucli de la cèl·lula. Tots els organismes pluricel·lulars provenen d’una única cèl·lula, el zigot, format per la unió d’un espermatozoide i un òvul. Ara bé, què és el quedetermina que el zigot es converteixi en un conill, un arbre o una persona? Lògicament, el zigot ha de portar la informació de com ha de créixer. Però amb això no n’hi ha prou: en un individu adult hi ha molts tipus de cèl·lules (neurones, glòbuls blancs, cèl·lules musculars, etc.) que fan unes funcions molt diferents, fins algunes que varien al llarg del temps. Pensa, per exemple, en les...