Veus Del Discurs
Páginas: 2 (393 palabras)
Publicado: 28 de junio de 2015
La polifonia es defineix com el conjunt de veus que participen en l'elaboració de qualsevol
situació comunicativa.
A la realitat externa hi ha:
L'autor/-a real del text: és la persona real que haescrit el text (l'emissor).
El lector/-a real que llig el text (el receptor)
L'autor model o la imatge que cada lector es fa de l'autor real, a partir de la lectura del text.
El lectormodel, és a dir, el tipus de lector a qui va adreçat el text i en qui pensa l'autor quan el
construeix.
El locutor, és a dir, la veu que condueix el text. Es tracta del narrador en els textosnarratius, de
la veu en primera persona dels textos subjectius (argumentatius) i en tercera persona o primera
del plural, en els textos objectius, propis de l'àmbit acadèmic.
L'al·locutari, quan ellocutor s'adreça directament al receptor i li parla de tu, de vosté o de vós.
Pot aparéixer o no.
L'enunciador o enunciadors, són els personatges diferents del locutor que prenen veu pròpia en
eltext.
La polifonia es manifesta mitjançant diversos procediments:
1. El discurs reportat:
Estil directe: la veu de l'enunciador apareix reproduïda directament en el text d'una manera
literal sense capmodificació, mitjançant signes gràfics (cometes o guions) i verbs de
dicció: dir, explicar, preguntar...Per exemple:"No hi renunciaré de cap manera!", va exclamar.
Estil indirecte: la veu del'enunciador apareix inserida en el discurs del locutor amb les
adaptacions necessàries. Per exemple: Va exclamar que no hi renunciaria.
Estil indirecte lliure: la veu de l'enunciador apareix en eltext inserida en el discurs del
locutor, que li cedeix la paraula indirectament sense cap marca gràfica ni cap verb de dicció. Per
exemple: Volia que els quedara ben clar: no hi renunciaria de capmanera.
2. La intertextualitat, o incorporació de textos d'altres autors:
És un recurs molt habitual en els textos formals, sobretot de l'àmbit acadèmic, però també es
produeix a escala informal quan...
situació comunicativa.
A la realitat externa hi ha:
L'autor/-a real del text: és la persona real que haescrit el text (l'emissor).
El lector/-a real que llig el text (el receptor)
L'autor model o la imatge que cada lector es fa de l'autor real, a partir de la lectura del text.
El lectormodel, és a dir, el tipus de lector a qui va adreçat el text i en qui pensa l'autor quan el
construeix.
El locutor, és a dir, la veu que condueix el text. Es tracta del narrador en els textosnarratius, de
la veu en primera persona dels textos subjectius (argumentatius) i en tercera persona o primera
del plural, en els textos objectius, propis de l'àmbit acadèmic.
L'al·locutari, quan ellocutor s'adreça directament al receptor i li parla de tu, de vosté o de vós.
Pot aparéixer o no.
L'enunciador o enunciadors, són els personatges diferents del locutor que prenen veu pròpia en
eltext.
La polifonia es manifesta mitjançant diversos procediments:
1. El discurs reportat:
Estil directe: la veu de l'enunciador apareix reproduïda directament en el text d'una manera
literal sense capmodificació, mitjançant signes gràfics (cometes o guions) i verbs de
dicció: dir, explicar, preguntar...Per exemple:"No hi renunciaré de cap manera!", va exclamar.
Estil indirecte: la veu del'enunciador apareix inserida en el discurs del locutor amb les
adaptacions necessàries. Per exemple: Va exclamar que no hi renunciaria.
Estil indirecte lliure: la veu de l'enunciador apareix en eltext inserida en el discurs del
locutor, que li cedeix la paraula indirectament sense cap marca gràfica ni cap verb de dicció. Per
exemple: Volia que els quedara ben clar: no hi renunciaria de capmanera.
2. La intertextualitat, o incorporació de textos d'altres autors:
És un recurs molt habitual en els textos formals, sobretot de l'àmbit acadèmic, però també es
produeix a escala informal quan...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.