Vientnam
Páginas: 6 (1312 palabras)
Publicado: 13 de febrero de 2013
LA ECONOMÍA
EL SECTOR PRIMARI:
La base econòmica del país és l’agricultura (28% del PIB), a la qual hom dedica aproximadament el 21,5% de la superfície i que ocupa uns dos terços de la població activa. L’arròs, que ocupa el 90% de la superfície agrícola, és el conreu principal (cinquena producció del món el 1994) i la base de l’alimentació. Hom en conrea a tot el país, gràcies al climafavorable, bé que la població ha de lluitar sovint contra la secada i les inundacions. Sovint n’hi ha dues o tres collites l’any, com al delta del Sông Nhi Ha, on el conreu de l’arròs cobreix totes les planes i s’ha estès pels vessants en terrasses, amb sistemes de canals de regadiu. Les planes costaneres de l'Annam són altament productives, amb dues o tres collites d’arròs i canya de sucre. Desprésde les pluges de primavera comença la crescuda dels rius, que inunden les planes, i aleshores s’inicia el conreu de l’arròs al delta del Mekong i a les terrasses de Tonquín, on no arriben els canals de regadiu. L’arròs ocupa cap a les tres quartes parts de la superfície de conreu. La canya de sucre i el blat de moro, conreat als turons, són també conreus importants. Els conreus alimentaris escomplementen amb els de llegums, mandioca, sèsam, bananes i altra fruita (cítrics i ananàs), cacauets, moniatos, patates, melca i hortalisses. Al costat d’aquests conreus s’han desenvolupat els comercials, principalment d’hevea, que fa del Vietnam un notable productor de cautxú, en plantacions prop de Ho Chi Minh, te, cafè, cotó, tabac i altres oleaginoses (a més del sèsam i els cacauets) com la granade cotó, els cocoters i la soia, i tèxtils com el kenaf i el jute. A les muntanyes, els mois i altres pobles no vietnamites practiquen els conreus itinerants i la caça, però el seu paper és residual. L’èxit de la col·lectivització del camp al Vietnam del Nord, ja acabada el 1965, la féu estendre indiscriminadament al Sud a partir del 1977. La caiguda de producció, però, fou tan generalitzada queel 1979 calgué importar dos milions de tones de gra. Tot i que no ha restablert la propietat privada de la terra, les mesures de gradual introducció de l’economia de mercat iniciades el 1986 permeten als agricultors disposar de la major part dels beneficis, vendre la producció i arrendar la terra a l’estat a un termini raonablement llarg. A més d’aquesta reestructuració, que al Sud hom ha dut aterme colonitzant les noves zones econòmiques, han estat incrementats els regadius, s’ha introduït la mecanització i s’han generalitzat els adobs químics, de tal manera que, des del 1992, el Vietnam ha passat de ser importador d’arròs a ser-ne un dels primers exportadors. La ramaderia és poc important, tot i que no escassegen els bovins, els búfals, que hom utilitza en els camps d’arròs, i els porcs.La pesca, important, és practicada al llarg de les costes i dels rius, i proporciona un recurs alimentari que pg 5 pot competir amb la carn. El bosc cobreix el 30% del territori, i forneix fusta per a l’ebenisteria (especialment teca), bambú, utilitzat per a la fabricació de paper i per a la construcció, essències, etc. Davant el fort ritme de desforestació dels darrers anys el govern ha limitatl’exportació de fustes.
EL SECTOR SECUNDARI:
El subsòl septentrional és ric en minerals: jaciments d’antracita a cel obert prop de la badia de Ha Long, hi ha ferro, zinc, estany, cromita i coure. Al S del país s’extreu una mika de carbó, or, molibdè, bauxita, manganès i titani, en general poc explotats. La sal és important a tot el territori, com també la pedra calcària. El 1984 homdescobrí considerables reserves de petroli al SE de la Cotxinxina, sota la mar. L’explotació s’ha anat intensificant, però encara els anys noranta la major part de la producció es destinava a l’exportació de cru. L’energia elèctrica, deficient, és en la seva majoria d’origen tèrmic, però des del final dels anys vuitanta hom ha impulsat l’energia nuclear. Al costat de les indústries tradicionals, de...
EL SECTOR PRIMARI:
La base econòmica del país és l’agricultura (28% del PIB), a la qual hom dedica aproximadament el 21,5% de la superfície i que ocupa uns dos terços de la població activa. L’arròs, que ocupa el 90% de la superfície agrícola, és el conreu principal (cinquena producció del món el 1994) i la base de l’alimentació. Hom en conrea a tot el país, gràcies al climafavorable, bé que la població ha de lluitar sovint contra la secada i les inundacions. Sovint n’hi ha dues o tres collites l’any, com al delta del Sông Nhi Ha, on el conreu de l’arròs cobreix totes les planes i s’ha estès pels vessants en terrasses, amb sistemes de canals de regadiu. Les planes costaneres de l'Annam són altament productives, amb dues o tres collites d’arròs i canya de sucre. Desprésde les pluges de primavera comença la crescuda dels rius, que inunden les planes, i aleshores s’inicia el conreu de l’arròs al delta del Mekong i a les terrasses de Tonquín, on no arriben els canals de regadiu. L’arròs ocupa cap a les tres quartes parts de la superfície de conreu. La canya de sucre i el blat de moro, conreat als turons, són també conreus importants. Els conreus alimentaris escomplementen amb els de llegums, mandioca, sèsam, bananes i altra fruita (cítrics i ananàs), cacauets, moniatos, patates, melca i hortalisses. Al costat d’aquests conreus s’han desenvolupat els comercials, principalment d’hevea, que fa del Vietnam un notable productor de cautxú, en plantacions prop de Ho Chi Minh, te, cafè, cotó, tabac i altres oleaginoses (a més del sèsam i els cacauets) com la granade cotó, els cocoters i la soia, i tèxtils com el kenaf i el jute. A les muntanyes, els mois i altres pobles no vietnamites practiquen els conreus itinerants i la caça, però el seu paper és residual. L’èxit de la col·lectivització del camp al Vietnam del Nord, ja acabada el 1965, la féu estendre indiscriminadament al Sud a partir del 1977. La caiguda de producció, però, fou tan generalitzada queel 1979 calgué importar dos milions de tones de gra. Tot i que no ha restablert la propietat privada de la terra, les mesures de gradual introducció de l’economia de mercat iniciades el 1986 permeten als agricultors disposar de la major part dels beneficis, vendre la producció i arrendar la terra a l’estat a un termini raonablement llarg. A més d’aquesta reestructuració, que al Sud hom ha dut aterme colonitzant les noves zones econòmiques, han estat incrementats els regadius, s’ha introduït la mecanització i s’han generalitzat els adobs químics, de tal manera que, des del 1992, el Vietnam ha passat de ser importador d’arròs a ser-ne un dels primers exportadors. La ramaderia és poc important, tot i que no escassegen els bovins, els búfals, que hom utilitza en els camps d’arròs, i els porcs.La pesca, important, és practicada al llarg de les costes i dels rius, i proporciona un recurs alimentari que pg 5 pot competir amb la carn. El bosc cobreix el 30% del territori, i forneix fusta per a l’ebenisteria (especialment teca), bambú, utilitzat per a la fabricació de paper i per a la construcció, essències, etc. Davant el fort ritme de desforestació dels darrers anys el govern ha limitatl’exportació de fustes.
EL SECTOR SECUNDARI:
El subsòl septentrional és ric en minerals: jaciments d’antracita a cel obert prop de la badia de Ha Long, hi ha ferro, zinc, estany, cromita i coure. Al S del país s’extreu una mika de carbó, or, molibdè, bauxita, manganès i titani, en general poc explotats. La sal és important a tot el territori, com també la pedra calcària. El 1984 homdescobrí considerables reserves de petroli al SE de la Cotxinxina, sota la mar. L’explotació s’ha anat intensificant, però encara els anys noranta la major part de la producció es destinava a l’exportació de cru. L’energia elèctrica, deficient, és en la seva majoria d’origen tèrmic, però des del final dels anys vuitanta hom ha impulsat l’energia nuclear. Al costat de les indústries tradicionals, de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.