Violència de gènere

Un dia tranquil, entre setmana, es sent un grit, prové de l'edifici del costat.
El meu company espantat, vam anar a veure que passava, tocàvem el timbre perquè ens obris si havia alguna cosa denou. Va sortir per la finestra, amb els llavis amb sang, dient que no passava res, en aquell moment vaig telefonar la policia.
Van entrar a la força, va sortir ella, aterrada, i el seu al.lot esposat,el que temia, un altre maltractador.
Després de contar-li tota la història als policies, va venir cap a nosaltres. Dient-li que l'oblidés que era perillós, quan ella va començar a contar-nos el que vapassar.
"Tot va començar quan ens varem venir a viure aquí, cada un posava les seves coses on ens agradava, però a jo no m'agradava que la play station estigués a la vista perquè no volia que quanels convidat venguessin a la nostra casa, la vesin allà, i pensessin que som uns infants. Ell va acceptar posar-la a dins l'armari, al costat de la tele. Un dia fent net, que ell era al bar, feia netl'armari on la tenia, amb tan mala sort que vaig estirar el cable i va caure al terra. Desitjant que quan vengués no volgués jugar a la ‘maquineta’ com dic jo... Doncs si, la va endollar, el que empensava, rompuda, enfadat, amb la mà alçada, el vaig amenaçar:
-No em provis de tocar, cridaré a la policia!
Em respon:
-Fes el que vulguis, no et creuran."
En aquell moment l'interromp, -Però sinosaltres no vam sentir cap crid, i ningú ens ha dit res...
"Clar, no em sentireu perquè no vaig cridar, vaig quedar tombada al terra, amb les mans a la cara, amb les ganes de cridar, però va ser perquèell que em va amenaçar amb que si cridava, em pegava.
Menys mal que avui m'heu ajudat, es el segon pic que em pega, però no ha estat per rompre alguna cosa, sinó per reorganitzar l'armari, notrobava la seva camiseta preferida, ens discutíemperquè no la trobava on li deia, fins que m'he cansat i hi he anat jo, i li he dit: -Ho veus?, es aquí...
I ha estat just en aquell moment quan m'ha dit:...