Virgilio

La poesia èpica: Virgili

La vida
Publi Virgili Maró va néixer l’any 70 aC. en un petit llogarret proper a Màntua, al nord d’ Itàlia. El seu pare era un pagès, propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a fora de la seva ciutat. Volia que el seu fill tingués una educació el més completa possible amb l’esperança que algun dia triomfés com a orador aRoma i s’obrís camí en la carrera política.
Per iniciar la seva preparació, va ser enviat a fer estudis de grau mitjà a Cremona, on va romandre fins la presa de la toga viril, fet que, segons expliquen alguns dels seus biògrafs, va coincidir amb la mort d’un altre gran poeta: Lucreci. Per continuar els seus estudis va marxar posteriorment a Roma. La seva mala salut, el seu caràcter tímid i la sevaescassa eloqüència el van fer desistir de les seves primeres intencions, va abandonar per sempre l’estudi de la retòrica i va romandre solter. A Roma va entrar en contacte amb el grup de joves poetes que, a imitació dels poetes alexandrins Cal·límac i Teòcrit, conreaven una poesia erudita, delicada i íntima. Eren els poetae noui als que Ciceró anomenà despectivament neóteroi (“novíssims”). El seuprincipal exponent era el poeta Catul.
Fugint de l’ambient de Roma, massa agitat políticament, i buscant un millor clima per la seva delicada salut, va marxà a Nàpols (any 48 aC.) per estudiar filosofia amb l’epicuri Siró i allà s’instal·là definitivament espaiant cada vegada més els seus viatges a Roma.
L’any 40 aC., es va veure afectat per la confiscació de terres que Octavi portà a termeper col·locar en elles els soldats veterans acabats de llicenciar. No sabem amb certesa si el poeta va recuperar les seves terres o si, com sembla, va rebre més tard en compensació una finca a Nola, regal de Mecenàs.
Entre els anys 40 al 37 Virgili va escriure per consell del seu amic Asini Polió les Bucòliques, que aconseguiren ràpidament un èxit extraordinari i van servir per tal que Virgilientrés en el cercle de Mecenàs, ministre i amic d’Octavi August i gran protector de les arts, amb qui l’uniria en el futur una gran amistat. Va ser contemporani i amic d’Horaci i Tit Livi.
Tot i que Mecenàs li va regalar una casa a Roma, ell sempre va preferir viure al camp, al sud d’Itàlia. L’amor per la vida rural i la natura quedà palès en la seva següent obra.
A instàncies de Mecenàs vacomposar les Geòrgiques, feina en la que, segons Donat (gramàtic del segle IV i autor d’una biografia de Virgili inspirada en una altra escrita per Suetoni), va invertí set anys.
Virgili va conservar sempre una certa aparença de camperol. Altres trets del seu caràcter eren la seva timidesa (fugia dels seus admiradors quan el reconeixien pel carrer) i la seva manca d’interès per les dones, raó perla qual a Nàpols l’anomenaven el Virginal, Parthenias.
Posteriorment el propi August li encarregà l’Eneida, a la que dedicà els últims dotze anys de la seva vida. A l’any 19 Virgili tenia pràcticament acabada l’obra; no obstant, no satisfet del tot, va decidir veure in situ els llocs descrits a la primera part del seu poema; per això va decidir fer un viatge per Grècia i Àsia Menor. A Mègara sesentí malalt i en arribar a Atenes, on va coincidir amb August, aquest el va convèncer de tornar junts a Itàlia. Va arribar a Brundísium, a la regió de Calàbria, on va morir un 22 de setembre de l’any 19 aC. Les seves restes van ser traslladades a Nàpols (antigament Partènope), on descansen en una tomba en la que figuren aquests versos, obra, segons es diu, del propi Virgili:

Mantua me genuit;Calabri rapuere; tenet nunc
Parthenope: cecini pascua, rura, duces.

“Màntua m’engendrà, Calàbria s’apoderà de mi; ara em té
Partènope: vaig cantar les pastures, els camps, els cabdills.”

Poc abans de començar el que seria el seu últim viatge, encarregà als seus amics Vari Rufus i Ploci Tuca que, si succeïa alguna cosa, cremessin l’obra,...