vocabulari art roma

VOCABULARI DEL ART ROMÀ
-ORDRE TOSCÀ: La columna toscana, a diferència de la dòrica grega, es recolza sobre una basa (i aquesta, sobre un podi). El fust és de secció circular, normalment llis. La grandària total de la columna sol ser de catorze mòduls, sent de dotze el del fust. El seu diàmetre no és constant, sinó que va augmentant fins a produir un lleuger bombament o èntasi, decreixentdesprés cap a l'extrem superior. El capitell està integrat per tres peces, totes elles llises. L'àbac és una peça prismàtica semblant a un tauler de planta quadrada que suporta directament sobre si l'estructura horitzontal de l'edifici. L'equí, la geometria del qual és la d'una figura convexa de revolució, s'expandeix cap a la part superior amb un sentit de transició entre les dimensions de l'extremdel fust i les de l'àbac més gran. El collarí, tambor cilíndric intercalat entre l'equí i el fust, a manera de prolongació d'aquest i separat d'ell per una motlura horitzontal.

-ORDRE COMPOST: En proporcions i elements compositius és idèntic a l'ordre corinti, amb dues excepcions: la basa, que és més rica en motllures i s'assembla a un capitell dòric invertit, i el capitell, que és una mescla ocomposició (d'ací el nom de l'ordre) del capitell jònic i del corinti. Del capitell jònic agafa les volutes de la part superior i del capitell corinti les fulles d'acant que adornen la part inferior. Va ser usat àmpliament durant l'època romana i durant el Renaixement i el Barroc.
-SUPERPOSICIÓ D'ORDRES: respon a dos objectius: clar record i admiració per a l’arquitectura grega i reduirl’escala de l’edifici, fent-lo més accessible a l’escala humana
-ARC DE MIG PUNT: és un arc que dibuixa mitja circumferència amb un únic centre, per la qual cosa la fletxa (l'alçada) és la meitat exacta de la llum (l'amplada). La seva projecció lineal a l'espai genera la volta de canó. És l'arc més utilitzat en l'arquitectura romana i l'art romànic.
-DOVELLA: és una peça trapezoïdal feta servir en laconstrucció d'arcs i voltes que, al ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de cunya i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
-VOLTA DE CANÓ: és aquella generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal. S'empra per a cobrir espais longitudinals, com les naus de les esglésies o els seus transseptes. Va ser molt utilitzada enl'arquitectura romana i després en la preromànica i romànica.
-VOLTA D'ARESTA: és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment. Les línies d'intersecció o arestes són arcs d'el·lipse que es troben en el vèrtex superior. Suposada la igualtat de les voltes assecants, l'espai que cobreix una volta d'aresta és un quadrat perfecte. Es forma sobre la based'un arc de mig punt.
-OPUS CAEMENTICIUM: s un tipus d'obra feta de morter i de pedres de tot tipus (de runa, per exemple) i té l'aparença del formigó. La barreja es feia a peu d'obra, alternant palades de morter amb còdols.
-MORTER: un vas de parets gruixudes i fortes, de materials com la terrissa, pedra o fusta, sovint amb un o quatre petites prolongacions en forma de semicilindre còncau perfacilitar el besament del contingut en un altre lloc
-CÚPULA: és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat superior del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior
-PODI: una base o pedestal que construïen els antics al voltant dels temples
-CARDO:  era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en unesquema urbanístic ortogonal, és a dir subdividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.
-DECUMANUS: era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (castrum) o en una colònia.
-FÒRUM: era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a...