vocabulario historia

Vocabulari historia
-Grip espanyola: 1918, van morir entre 50 y 100 milions de persones a tot el mon. Esta cifra de muertos que incluía una alta mortalidad infantil, se considera uno de los ejemplos de crisis de mortalidad. A diferencia de otras epidemias de gripe —que afectan básicamente a niños y ancianos—, muchas de sus víctimas fueron jóvenes y adultos saludables, y animales, entre ellosperros y gatos
-Creixement vegetatiu negatiu: la mortalitat es més alta que la natalitat.
-Expansió demogràfica de la post guerra:
-Envelliment de la població:
-Revolució demogràfica: representa una davallada de la natalitat i la mortalitat a un ritme diferent . ( 1830-1970)
-Transició demogràfica: teoría demográfica que pretendía explicar, inicialmente, la relación entre los cambiosdemográficos y los cambios socioeconómicos que se produjeron en el siglo XVIII en los países desarrollados de Europa y por tanto la relación entre población, desarrollo y crecimiento demográfico.
La transición demográfica explicaría el paso de un régimen demográfico preindustrial, presidido por altas tasas de mortalidad y natalidad a otro industrial con un fuerte incremento de la población y posteriormentepostindustrial, con tasas muy bajas de mortalidad y natalidad.
-Expansió demogràfica:
1.ELS INICIS DEL CONFLICTE: DE LA REVOLTA MILITAR A LA GUERRA CIVIL
Des de la proclamació de la República, s’havia iniciat a Espanya un procés de revolució democràtica que posava en perill els interessos i els privilegis de les forces tradicionalment dominants. Per tal d’impedir-ho afavorien diversesinsurreccions, amb l’objectiu d’enderrocar el regim constituït legalment.
Amb aquesta finalitat, un sector de l’exèrcit va dur a terme un cop militar que va fracassar per la mobilització popular i que es va convertit en una Guerra Civil que va dividir Espanya en dues zones que s’enfrontaren tràgicament fins al 1939.
1.1. LA REVOLTA MILITAR
La conspiració contra la República fou instigada per diferentssectors conservadors: els monàrquics, els falangistes , els carlins ,CEDA incloent-hi hi també el seu líder, Gil Robles, que donaren suport econòmic i personal a la conspiració, i els militars. La jerarquia eclesiàstica, el va recolzar públicament gairebé en bloc i des del primer moment, ja que considerava la República una enemiga de la religió catòlica.
Un grup important d’alts comandaments del’exèrcit , agrupats en la Unión Militar Española i dirigits pel general Emilio Mola, foren els organitzadors de la insurrecció contra el poder república. Entre els generals implicats hi havia Francisco Franco, que no va decidir la seva participació en el cop fins als darrers dies.
Sanjurjo,que havia de liderar la revolta, va morir en accident aeri quan tornava a Espanya des de Portugal, per la qualcosa el general Mola, des del seu lloc de comandament a Pamplona, , va planificar i coordinar les accions que s’havien de dur a terme. Mentrestant, el govern, tot i que havia traslladat els principals generals sospitosos de ser poc fidels a la República lluny de Madrid, va reaccionar amb indecisió i passivitat un cop esclatada la revolta, la qual cosa va permetre als insurrectes de consolidar lesseves posicions.
El president del govern, Santiago Casares Quirioga, que havia ignorat els advertiments sobre la preparació de la revolta, va dimitir la mateixa nit del dia 18. Azaña va nomenar Jose Giral, que el dia 19 va lliurar armes a les organitzacions politiques i sindicals fidels a la República, però en molts llocs arribaren quan la rebel•lió ja s’havia consolidat.
La revolta va triomfaramb relativa facilitat a les Canàries, al Marroc i en part d’Andalusia, a Navarra, Castella i Lleó, Galicia , Aragó, la Rioja i les illes Balears, tret de Menorca. En canvi, va fracassar a Catalunya, el País Valencia, Madrid, Castella La Manxa, Extremadura, el País Basc,Astúries,Cantabrià i la resta d’Andalusia.





1.2.EL FRACÀS DE LA REVOLTA A CATALUNYA
A Barcelona les tropes de les...