Volcanes

ELS VOLCANS I LA SEVA ACTIVITAT El terme volcànic va ser aplicat per primera vegada a l'Etna (Sicília) i deriva del nom del deu romà del foc, Vulcano. Un volcà es una fissura o esquerda en l'escorça terrestre per on ascendeixen materials fosos, magmes, que s'expandeixen per la superfície terrestre. La vulcanologia es la ciència que estudia els volcans a l'activitat volcànica, en tres aspectesfonamentals: • Estudi de l'origen i la composició química dels magmes. • Estudi dels mecanismes tectònics i termodinàmics que permeten l'activitat volcànica. • Catalogació i estudi dels volcans amb la finalitat de precedir futures erupcions i limitar els seus efectes.

Tipus d'activitat volcànica Es distingeixen dos tipus principals d'activitat volcànica, l'efusiva i l'explosiva. • L'activitatefusiva es caracteritza per la lenta alliberació dels gasos volcànics i l'emissió pacífica de magmes que ascendeixen i s'expandeixen lentament. En aquest tipus d'activitat no es produeixen explosions ni quantitats importants de piroclasts. • L'activitat explosiva es caracteritza per l'emissió violenta de gasos volcànics, amb grans explosions i la producció de grans masses de materials piroclasts. Elvulcanòleg francès Alfred Lacroix va establir una classificació de les erupcions volcàniques. Inclou com a tipus principals els següents: • Hawaià: D'activitat efusiva, amb característics llacs de laves fluides que manen amb gran facilitat fins distnàcies importants del focus emissor. Presenta aquest tipus d'erupció els volcans de les illes 1

Hawaii, com el Mauna Loa. • Estrombolià:Caracteritzat per una activitat es la que es produeixen explosions poc violentes i emissions de laves bàsiques; un exemple d'aquest tipus d'erupció la produeix el volcà Stromboli, en les illes Lipari(Itàlia) • Vulcanià: Caracteritzada per l'emissió de laves àcides, poc fluides i mòbils, que solidifiquen en les proximitats de la xemeneia volcànica i que arriben a taponar−la; això provoca que en l'interior dela xemeneia i de la càmera magmàtica augmenti la pressió dels gasos i es produeixin grans explosions, amb producció de grans masses de piroclasts. Exemple: El Cerro Negro a Nicaragua. • Plinià: Caracteritzada per una explossió màxima, sense emissió de laves. Les grans explosions originen núvols ardents (calents), grans masses de gasos volcànics i de piroclasts a elevada temperatura, que alprecipitar donen lloc a extensos dipòsits volcànics denominats ignimbrites; exemples de volcans molt explosius són el Monte Pelée en l'illa de la Martinica i el Santa Helena en Estats Units. Altres tipus d'erupcions són les fissurals i les freàtiques. En les primeres les emissions de laves es produeixen al llarg de fractures o falles de l'escorça terrestres, en ocasions de molts kilòmetres de longitud;en elles flueixen laves bàsiques que han donat lloc a les més grans plataformes de materials volcànics, com les del Decan, a l'Índia, o les de la Columbia Britànica, Canadà, Brasil, etc. Les erupcions freàtiques es produeixen en zones amb abundants aqüífers subterranis que donen lloc a grans quantitats de vapor d'aigua. Fases d'una erupció volcànica De manera general, en una erupció es podendistingir les següents fases: • Fenòmens prevolcànics: Caracteritzats per un augment general de la temperatura dels voltants dels volcà, augment de l'activitat fumaròlica (emissió de gasos), sorolls subterranis, activitat sísmica, deformació del terra, etc. Tots aquests procesos o fenòmens poden mesurar−se instrumentalment i permeten conèixer amb detall l'estat evolutiu de l'activitat del volcà. • Faseparoxismal o erupció amb explosions, emissions de laves, piroclasts, grans quantitats de gasos, etc. Generalment són de curta duració, però en ocasions poden durar dies i fins i tot setmanes. • Fenòmens posvolcànics: Durant els quals el volcà experimenta un conjunt de processos, invers als que es produeixen en la fase prevolcànica: refredament general del sòl, disminució de l'activitat sísmica,...