vyufyufu

BREU RESUM D’HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA
Llengua del poble, la cultura i l’Administració
Els primers textos escrits en català coneguts actualment són fragments de la versió catalana del Forum Iudicum i el sermonari Les Homilies d’Organyà, tots dos del segle XI. El català va tenir una considerable expansió com a llengua de creació i de govern (Cancelleria Reial) entre els segles XIII iXVI, temps en què la corona catalanoaragonesa va estendre els seus dominis per la Mediterrània, a Sicília, Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes. Entre les obres literàries de relleu universal d’aquest període es poden esmentar les de Ramon Llull, contemporani de Dant, les quatre Cròniques, les obres de Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Bernat Metge, Ausiàs Marc o el Tirant lo Blanc, consideradacom la primera novel·la moderna de la literatura occidental.
També són en català els grans textos legislatius d’aquest temps, com són els Furs de València, els Costums de Tortosa, els Usatges o el Llibre del Consolat de Mar, recull de lleis de comerç marítim que s’aplicaren a tota la Mediterrània fins al segle XVIII. La relació amb Itàlia comportà que una de les primeres traduccions conegudesde la Divina Comèdia fos la catalana d’Andreu Febrer i que també es traduïssin al català grans obres de la literatura del moment, com és el cas del Decameró.
 
El període de la decadència literària
Tot i que la llengua catalana va tenir un accés precoç a la impremta –com demostra el fet que el 1474 ja apareix el primer llibre imprès en català, Les trobes en llaors de la Verge Maria–, en elssegles del Renaixement i el barroc va viure una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta. Malgrat això es mantingué com a llengua de la legislació i de l’Administració, i com a única llengua popular. D’aquest període es pot destacar l’obra de Josep Vicenç Garcia i Francesc Fontanella a Catalunya, Joan Ramis a Menorca, i Lluís Galiana a València.

Després de la Guerra dels Segadors(1640-1659), les terres del nord de Catalunya foren cedides a la corona francesa i, immediatament, el català va ser prohibit a l’educació i en els usos oficials. En la Guerra de Successió a la corona d’Espanya (1704-1714) els territoris de l’antiga corona d’Aragó prengueren partit a favor de l’arxiduc Carles i lluitaren al costat de les potències aliades. Per això, després de la derrota d’Almansa(1707) i de la presa de Barcelona (1714) i de Mallorca (1715), els territoris de parla catalana perderen les institucions pròpies i el català va ser exclòs de la legislació i de l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i de comerç.
 
La Renaixença i la recuperació de la llengua
Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a totEuropa, la llengua catalana va viure una rica Renaixença literària, l’inici de la qual se sol situar simbòlicament amb la publicació de l’oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau, i que va tenir continuïtat amb la producció poètica, teatral i narrativa de molts autors de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

A la segona meitat del segle XIX, aquest moviment va donar obres denivell universal i d’un gran èxit popular com són les de Jacint Verdaguer, autor dels poemes èpics L’Atlàntida i Canigó; Àngel Guimerà, que va atorgar nivell literari al teatre nacional amb obres com Terra Baixa; Narcís Oller, autor de novel·les d’una gran modernitat, com és el cas de La febre d’or. Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Ignasi Iglésias, Víctor Català, Miquel Costa i Llobera, JoanAlcover, Joan Salvat- Papasseit, que va incorporar l’ús dels cal·ligrames, Josep Sebastià Pons i Bartomeu Rosselló Pòrcel són alguns dels autors més populars del primer terç del segle XX.

Paral·lelament s’iniciaren estudis sobre la llengua i s’elaboraren diccionaris (com els de Pere Labèrnia, Pere Antoni Figuera, Josep Escrig o Marià Aguiló), tractats de barbarismes i ortografies (com els dels...