WEBER
Páginas: 5 (1247 palabras)
Publicado: 21 de abril de 2015
WEBER
LA SOCIOLOGIA DE LES ACCIONS SOCIALS: LA ACCIÓN SOCIAL, ENSAYOS METODOLOGICOS.
La sociologia és una ciència a la que competeix la comprensió interpretativa de l’acció social i, per tant, l’explicació causal del seu curs i de les seves conseqüències. El que busca es comprendre y buscar les causes i conseqüències d’aquestes accions.
La sociologia ha de ser una ciència.
La sociologia had’ocupar-se de la causalitat.
La sociologia ha de fer servir la comprensió interpretativa (Verstehen).
“Se comprende por acción aquella conducta humana que su propio agente o agentes entienden como subjetivamente significaba, y la medida en que lo es. Tal conducta puede ser interna o externa y puede consistir en que el agente haga algo, se abstenga de hacerlo o permita que se lo hagan. Por acciónsocial se entiende aquella conducta en la que el significado que a ella atribuye el agente o agentes entraña una relación con respecto a la conducta de otra u otras personas y en las que tal acción determina el modo en que procede dicha relación.”
ACCIÓ: Conducta humana en la que l’actor o actors atribueixen un sentit subjectiu (diferencia amb l’acció dels animals).
ACCIÓ SOCIAL: Acció humana en laque el sentit és compartit entre els diferents actors.
L’ACCIÓ SOCIAL
Vinculada a conductes passades presents y futures relacionades amb altres persones. EX: Venjança, defensa, mesures de precaució…
Poden estar vinculades a altres persones de manera concreta o indefinida. EX: Els diners ja que els altres estan disposats a acceptar-lo.
Només es social si està relacionada amb les accions d’altrespersones. Com l’economia o la religió quan es va a missa.
“Se convierte en acción social cuando el agente toma en consideración la disposición de terceros a respetar su control efectivo sobre ciertos bienes económicos. (...)” (pg. 39)
L’ACCIÓ SIGNIFICATIVA:
“No es menester ser César para comprender a César. La capacidad e “revivir” totalmente una experiencia es importante si es que unodebe estar seguro de que la ha entendido, pero no es absolutamente necesaria para interpretar su sentido.” (pg. 12)
No tot contacte humà es social, cal significat en el seu comportament.
Actuar de manera similar no es acció social ja que no hi ha valors, ni sentiments. EX: obrir el paraigües quan plou.
Els casos límits de l’acció social: Es difícil identificar l’acció social, per exemple laconducta condicionada reactiva no es acció social (Opinions introduïdes per la premsa). La moda tampoc es acció social.
La diferencia entre Durkheim i Weber es que Weber es fixa tant en la individualitat com en la societat.
INTEL·LIGIBILITAT RACIONAL:
“La certidumbre racional se consigue sobre todo en el caso en que una acción y el conjunto de sentimientos vividos por el agente seancompletamente revividos por la imaginación.” (pg. 12-13)
Procura integrar en l’anàlisi de la realitat tres dimensions:
DIMENSIÓ OBJECTIVA: relació de causalitat.
DIMENSIÓ SUBJECTIVA: Significat.
MARC HISTÒRIC.
“(…) existe un número de “fines” o “valores” últimos hacia los cuales pueden orientarse las acciones empíricamente reales del hombre, y los cuales no podemos entender con total certeza, aunque enalgunos casos podamos captar su significado de un modo intelectual.” (pg. 13)
PODER, AUTORIDAD I DOMINACIÓN: CLASE, STATUS, PARTIDO.
TEORÍA DE L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL DE WEBER
Distingeix entre:
Classes socials: definida pel mercat. (econòmicament).
Estatus: Prestigi, honor.
Poder: Partits polítics.
Te una visió plural de l’estructura social: a més a més de les clases marxistes,afegeix estatus i poder. La posición en el mercat determina la posición de clase a més de la propietat dels mitjans de producció. Es consecuencia del procès burocratitzador.
Pg 221: “En general entendemos por “poder” la posibilidad de que una persona o número de personas realicen su propia voluntad en una acción comunal, incluso…”
Pg 221: “El hombre no lucha por el poder con el único fin de...
LA SOCIOLOGIA DE LES ACCIONS SOCIALS: LA ACCIÓN SOCIAL, ENSAYOS METODOLOGICOS.
La sociologia és una ciència a la que competeix la comprensió interpretativa de l’acció social i, per tant, l’explicació causal del seu curs i de les seves conseqüències. El que busca es comprendre y buscar les causes i conseqüències d’aquestes accions.
La sociologia ha de ser una ciència.
La sociologia had’ocupar-se de la causalitat.
La sociologia ha de fer servir la comprensió interpretativa (Verstehen).
“Se comprende por acción aquella conducta humana que su propio agente o agentes entienden como subjetivamente significaba, y la medida en que lo es. Tal conducta puede ser interna o externa y puede consistir en que el agente haga algo, se abstenga de hacerlo o permita que se lo hagan. Por acciónsocial se entiende aquella conducta en la que el significado que a ella atribuye el agente o agentes entraña una relación con respecto a la conducta de otra u otras personas y en las que tal acción determina el modo en que procede dicha relación.”
ACCIÓ: Conducta humana en la que l’actor o actors atribueixen un sentit subjectiu (diferencia amb l’acció dels animals).
ACCIÓ SOCIAL: Acció humana en laque el sentit és compartit entre els diferents actors.
L’ACCIÓ SOCIAL
Vinculada a conductes passades presents y futures relacionades amb altres persones. EX: Venjança, defensa, mesures de precaució…
Poden estar vinculades a altres persones de manera concreta o indefinida. EX: Els diners ja que els altres estan disposats a acceptar-lo.
Només es social si està relacionada amb les accions d’altrespersones. Com l’economia o la religió quan es va a missa.
“Se convierte en acción social cuando el agente toma en consideración la disposición de terceros a respetar su control efectivo sobre ciertos bienes económicos. (...)” (pg. 39)
L’ACCIÓ SIGNIFICATIVA:
“No es menester ser César para comprender a César. La capacidad e “revivir” totalmente una experiencia es importante si es que unodebe estar seguro de que la ha entendido, pero no es absolutamente necesaria para interpretar su sentido.” (pg. 12)
No tot contacte humà es social, cal significat en el seu comportament.
Actuar de manera similar no es acció social ja que no hi ha valors, ni sentiments. EX: obrir el paraigües quan plou.
Els casos límits de l’acció social: Es difícil identificar l’acció social, per exemple laconducta condicionada reactiva no es acció social (Opinions introduïdes per la premsa). La moda tampoc es acció social.
La diferencia entre Durkheim i Weber es que Weber es fixa tant en la individualitat com en la societat.
INTEL·LIGIBILITAT RACIONAL:
“La certidumbre racional se consigue sobre todo en el caso en que una acción y el conjunto de sentimientos vividos por el agente seancompletamente revividos por la imaginación.” (pg. 12-13)
Procura integrar en l’anàlisi de la realitat tres dimensions:
DIMENSIÓ OBJECTIVA: relació de causalitat.
DIMENSIÓ SUBJECTIVA: Significat.
MARC HISTÒRIC.
“(…) existe un número de “fines” o “valores” últimos hacia los cuales pueden orientarse las acciones empíricamente reales del hombre, y los cuales no podemos entender con total certeza, aunque enalgunos casos podamos captar su significado de un modo intelectual.” (pg. 13)
PODER, AUTORIDAD I DOMINACIÓN: CLASE, STATUS, PARTIDO.
TEORÍA DE L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL DE WEBER
Distingeix entre:
Classes socials: definida pel mercat. (econòmicament).
Estatus: Prestigi, honor.
Poder: Partits polítics.
Te una visió plural de l’estructura social: a més a més de les clases marxistes,afegeix estatus i poder. La posición en el mercat determina la posición de clase a més de la propietat dels mitjans de producció. Es consecuencia del procès burocratitzador.
Pg 221: “En general entendemos por “poder” la posibilidad de que una persona o número de personas realicen su propia voluntad en una acción comunal, incluso…”
Pg 221: “El hombre no lucha por el poder con el único fin de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.