Yuri Tanaka

COMENTARI YURI TANAKA
Yuri Tanaka és professor investigador a l'Institut per la Pau d'Hiroshima i coordinador de Japan Focus. Entre els seus llibres es troben Hidden Horrors i Japanese War Crimes in World War II. Aquest article, NOM ARTICLE, va sortir publicat al Japan FOCU.
En aquest article, Tanaka és molt objectiu, fa una visió dels fets des de fora, sense posicionar-se i explicant elsesdeveniments des del present. Vol que reflexionem sobre el que va passar, com va passar i com es va justificar cada fet en el seu context històric, obrint-nos els ulls i fent-nos veure que al seu darrera hi ha molt més.

En l’article fa un breu resum sobre les justificacions que s’han donat des de la Primera Guerra Mundial i fins a l’actualitat (en conflictes com ara Kosovo, Iraq o Afganistan ) dela utilització de bombardejos indiscriminats sobre la població civil durant cada enfrontament, analitzant el seu context històric i posant èmfasi en els arguments dels diversos dirigents i generals que recolzaven els actes comesos. Entre ells, trobem els generals Lord Tiverton, Arthur Harris, Hugh Trenchaid i Joseph Goebbels, els primers britànics i l’últim alemany; i tots ells arriben a lamateixa justificació: “el medio más rápido para ganar una guerra consiste en aterrorizar a los civiles enemigos mediante bombardeos aéreos…”, tal com deia l’estratega italià Giulio Douhet. D’aquesta manera, el que pretenien era forçar la rendició del govern enemic. A aquest argument, evidentment fals, se li afegeix el fet que els bombardejos, suposadament, estaven destinats a objectiusestratègic-militars i això accelerava la rendició de l'enemic. Avui en dia, tenim constància que aquests objectius estratègic-militars eren totalment falsos, i queda demostrat en ciutats com Hiroshima, on no hi havia cap base ni cap empresa militar i, tot i així, va ser bombardejada .
De la mateixa manera que es va tapar la realitat durant la postguerra, es continua fent actualment. Tot recau en la utilitzaciód'eufemismes per enganyar la població i poder justificar-se davant tals atrocitats, les quals eren "inevitables”, segons el punt de vista militar. Els “bombardejos selectius”, “bombardejos indiscriminats”, “bombardejos estratègics” o “bombardejos de precisió” no són justificables, ja que tots porten al que actualment es consideren “danys col·laterals”, és a dir, els assassinats massius de moltsinnocents, sobretot de dones i nens, han estat en bona part els “danys col·laterals” de diverses guerres. Malgrat tot, els juga en contra la tàctica "desmoralitzadora", la qual encara no ha pogut ser demostrada, i més aviat hi ha indicis de tot el contrari: la por i la desil·lusió solen crear una barrera protectora davant amenaces militars o, si més no, un rebuig encara més gran contra l’atacant iuna resistència més forta.
Hem de ser conscients que la Primera Guerra Mundial va significar un gran canvi pel que fa el concepte de “guerra”, se’n canvia totalment la concepció. Abans, les guerres es lluitaven en el camp de batalla, morien milers de soldats, dirigents i es destruïa la zona, però la població civil no en patia quasi cap conseqüència. Des de la Primera Guerra Mundial i finsl’actualitat, això canvia. Ara es busca atemorir la població civil, com diu el general Hugh Trenchard: “es evidente que el efecto moral de los bombardeos supera a sus efectos materiales…”. No obstant, aquest canvi de concepció no hagués estat possible sense els avenços científics i tecnològics que s’han fet en aquest camp. Un fet que va afavorir aquests avenços va ser l’anomenada cursa d’armament: lesnacions confrontades invertien grans quantitats de diners en investigacions per la guerra, tots els avenços es feien pensant en un fi bèl·lic. Fruit d'això, avançà notablement la indústria química, amb els gasos verinosos; destacà especialment l'impuls que va rebre l'aviació, amb les primeres grans batalles aèries, i millorà l’armament, sobretot el de destrucció de masses, com l’atòmic, que va...