e

137.MUSEU GUGHENHEIM BILBAO

(1.-Catalogació de l’obra i Context històric)
(1.1.Títol.) Museu Guggenheim de Bilbao.
(1.2.Autor.) Frank O. Gehry (Toronto, 1929)
(1.3.Localització cronològica) 1991-1997
(1.4. Materials constructius) Pedra calcària, vidre i titani.
(1.5. Sistema constructiu .)
(1.6. Dimensions) Parcel·la de 32.500 m2. de superfície i edifici de més de 50 m. D’alçada.Espaiexpositiu de 11.000 m2
(1.7.Ubicació) Bilbao
(1.8.Estil) Deconstructivista
(1.9.Funció.)(Tipus de construcció…) museu
(1.10. Contex històric )( biografia de l’autor i el seu període, tant artístic com històric.)

Frank O. Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del Sud i urbanisme a Harvard. En 1961,va a París, on estudià les obres de Le Corbusier i altres arquitecteseuropeus, així com les esglèsies romániques de França. En 1962 va fundar la seva pròpia empresa en la qual molt aviat la seva obra va mostrar una actitud totalment oposada a les formes del modernisme arquitectònic, rebutjant postulats funcionalistes com “la forma segueix a la funció”. A finals dels vuitanta la seva arquitectura es vincula a les teories deconstructuvistes desembocant en unllenguatge expressiu molt personal que considera al propi edifici una obra d'art, com si fos una escultura.
(2.-Anàlisi estructura i espacial.)
L'edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Tots ells es combinen i s'uneixen a través dels murs cortina devidre que doten de transparència al museu ­relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantina columna de pedra.
L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosal'arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant.

(2.1. Planta-espai)
El museu está composat per una sèrie d’edificis interconnectats, uns de forma ortogonal recoberts de pedra calcària i altres corbats i retorçats, coberts per una pell metàl.lica de titani.

Passat el vestíbul i penetrant en l’espai expositiu, s’accedeix a l’atri, un dels trets méscaracterístics del disseny de Gehry que está coronat por un “lucernari” cenital en forma de " flor metàl.lica" del que brota un raig de llum que il.lumina el cálid i acollidor espai.
S’ha calculat que la seva descomunal alçada suposa més de una vegada i mitja la famosa rotonda dissenyada per Frank Lloyd Wright per al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York@.
L’atri serveix com a punt deconvergència i d’orientació, aixíí com d’escenari d’instal·lacions monumentals concebudes específicament per la seva ubicació en el museu. La bellesa de l’atri no és gratuita, la seva funció organitzativa dintre del museu és vital: es tracta d’un auténtic eix que ordena amb claretat els 11.000 m2. d’espai expositivu.

(2.2.Elements de suport i suportats).
(2.3.Espai exterior: volums, façanes,urbanisme:,Entorn i integració urbanística.)
El colossal museu s'eleva en un dels marges de la ria del Nervión, 16 metres per sota de la cota de l'eixamplament de la ciutat. Aquesta diferència, permet que malgrat els seus 50 metres d'alt, l'edifici no sobrepassi l'altura de les construccions circumdants de la ciutat.
La seva construcció no només ha servit com a eix vertebrador en la urbanització de lazona, sinó que ha aconseguit una integració urbanística total en el seu entorn, gràcies al seu atractiu reflex en les aigües i el color metàl·lic dels seus murs d'acord amb la tonalitat atmosfèrica del lloc. En l'actualitat, el museu és, sens dubte, imatge essencial de la ciutat bilbaïna.
Es troba situat en el centre d’un triángle imaginari format pel Museu de Belles Arts, la Universitat de...