H

COMENTARI ART CONTEMPORANI

MAGATZEMS CARSON, PIRIE I SCOTT

LOUIS SULLIVAN










Títol: Magatzems Carson, Pirie i Scott.
Autor: Louis Suillivan (Boston, 1856 –Chicago, 1924).
Cronologia: 1899-1901 (ampliat entre 1903 i 1904).
Estil: Escola de Chicago.
Tipologia: civil.
Localització: Chicago (EUA)

Biografia de l’autor + Context històric

La segona Revolució Industrial va normalitzar l’úsde noves fonts d’energia (petroli i electricitat) i de nous materials, com el ferro i l’acer. L’augment espectacular de la producció, juntament amb el desenvolupament de nous productes, dóna lloc a l’aparició de la societat de consum.
Aquesta nova societat necessita nous edificis, els quals inspiren l’esperit funcional i innovador d’enginyers i arquitectes que arriba als darrers anys del segle XIXamb l’Escola de Chicago i el modernisme.
El 1871, Chicago va patir un incendi que va destruir la major part de la ciutat, fet que va obligar a la construcció d’edificis amb materials no inflamables i d’alçada, degut a l’encariment del sòl urbà.

Louis Sullivan és l’arquitecte més rellevant de l’anomenada escola de Chicago. Estudia arquitectura a l’ Institut Tecnològic de Massachusets (ITM), i al’Escola de Belles Arts de París, on rep la influència del decorativisme modernista.
La seva activitat professional s’inicia a Boston, i posteriorment a Chicago on s’associa amb l’arquitecte Dankar. Junt amb Adler, ben aviat investiga les possibilitats que ofereixen les estructures metàl·liques i l’aplicació que aquestes poden tenir en edificis comercials, construint els primers gratacels a laciutat de Chicago.
Tot i l’interès per l’estructura, Sullivan manté encara elements decoratius que l’entronquen amb el modernisme. Entre els seus deixebles destaca la figura de l’arquitecte Frank LLoyd Wright.


Descripció formal

Materials: Formigó armat, ferro i vidre.

Elements de suport i suportats: L’edifici està sostingut per un esquelet format per nous materials com el formigó armat, mesplàstic i resistent. Això forma una estructura interna de ferro que permet fer edificis molt més alts, obrir-hi grans finestres i dissenyar els interiors lliurement, sense dependre de murs de càrrega.

Espai exterior: La façana presenta dues parts ben diferenciades. La base de l’edifici l’ocupen l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana. En aquest cosinferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos. Té caràcter naturalista, és feta amb de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els grans aparadors.
La resta de plantes que s’aixequen sobre aquest primer cos homogeni segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició d’un mateix mòdul seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals,que a la part superior són més baixes, separades per una geomètrica estructura de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.
En el pla horitzontal, el trencant de la cantonada es solucionat aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, si bé gaudeix d’una decoració molt més exagerada en la seva part baixa. En els vitralls que segueixen lalínia dels aparadors dels murs laterals de l’edifici, s’hi poden veure els noms dels magatzems.
En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables, especialment la de deixar entrar la llum. Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades en sentit horitzontal i estudiades per tal que coincideixin amb l’estructurade muntants i jàsseres. Així mateix, aquesta horitzontalitat fa que l’edifici doni poca sensació d’alçada, tot i els deu pisos que té i permet una major adaptació visual al seu entorn.
Finalment, cal ressaltar que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular permeten una perfecte interrelació de l’interior amb l’exterior, de tal manera que existeix una continuïtat...