J.Locke i J.Gall, història de la psicologia

En la història de la psicologia podem trobar grans personatges dedicats al desenvolupament i
avenç d'aquesta disciplina. Si aprofundim en ella, hi trobarem que els diferents punts de vista
exposats per les diferents personalitats canvien en funció del moment històric en el qual es
troben, començant des dels pensadors i filòsofs de l'antiga Grècia, passant per l'edat mitjana,
elrenaixement i la revolució de la ciència de la psicologia.
Dit això ens centrarem en dos importants personatges que degut a la seva aportació han
marcat un abans i un després en l'assentament de la ciència de la psicologia com a tal.
Començarem pel britànic Jhon Locke (1632-1704), aquest és conegut per formar part del
corrent nomenada Empirisme anglès que sorgeix a finals del segle XVII. Jhon vaestudiar
medicina, va ser professor i també va ingressar al cos diplomàtic, aquest últim fet li va
proporcionar l'oportunitat de viatjar a França i descobrir al filòsof Descartes, però també va
obligar-lo a sortir d'Anglaterra durant la revolució Gloriosa de 1688 perquè la seva activitat
com a líder protestant va ser perseguida.
L'altre personatge que veurem amb més profunditat és Franz Joseph Gall(1758-1828),
aquest va néixer a Tiefenbronn (Alemanya), al igual que Locke també va estudiar medicina i és
conegut per ser el fundador de la frenologia.
Si ens centrem en el primer text escrit per Locke es fa evident la visió empirista que té de la
ment. Se'ns dubte el seu interès resideix en descobrir com funciona la ment i els
processos mentals que porten al coneixent.
En canvi la visió deFranz era anatomista, ell entenia al contrari que Locke que la condició
moral així com la intel·lectual eren innates. La seva investigació es va centrar en el
cervell com a nucli de l’ànima i va diferenciar les parts del cervell atribuint una
funció específica en cadascuna d'elles, en concret en vint-i-set funcions, de les quals dinou
eren iguals a les dels animals.
Una de les gransdiferències que poden marcar aquestes dues postures se'ns dubte és el
moment històric al qual pertanyen cadascun d'ells. Locke va viure la revolució científica i es va
veure influenciat primer per Bacon(1561-1626) i després per Descartes (1596-1650) creador
del pensament entorn la ment, la pèrdua de poder de l’església va fomentar l'aparició de noves
visions de l'ànima, s'obrí la porta a lainvestigació del cos com una màquina i no com una
creació divina.
Franz va viure entre finals del Segle XVII i principis del XIX, al igual que Locke també va ser
refusat per l’església però en aquest cas perquè aquesta considerava que tant la ment com
l’ànima eren creades per Déu. El seu discurs clarament materialista era incompatible amb la
versió religiosa.
Tot i que aquests dos personatges vanestudiar medicina la seva perspectiva vers la psicologia
guarda poques similituds. Les investigacions de Locke parteixen de que tot el
coneixement és adquirit des de l’experiència, segons la seva visió la ment no coneix
els objectes i les formes sinó que són representacions mentals creades des de
l’experiència, a partir d'aquí el nostre pensament es nodreix d'informació que passa
a convertir-se ambel que coneixem com idees. Podem matisar una mica el fet que
consideri la ment com una estància buida, ja que ell entén la ment com un complex
mecanisme d’ informació que rep des de l'exterior mitjançant l'observació externa i
interna. Aquest investigador considerava que gran part de la personalitat dels nens, així com
les seves capacitats cognitives eren innates. Però en canvi al igual queDescartes discrepava en
que els principis de la moralitat eren innats, per aquest motiu va ser acusat d’ateisme per l’
església ja que feia replantejar els fonaments de la moralitat cristiana considerada innata.



Un altra gran discrepància entre aquests personatges és el paradigma científic que tots dos
van emprar.
Locke va ser empirista, no acceptava res a priori només allò que es...