L'autisme

Etimològicament, el terme autisme prové de la paraula grega eaftismos. El seu significat és "tancat en un mateix".Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són trastorns del neurodesenvolupament, crònics i que habitualment es detecten durant els primers 30 mesos de vida, i afecten, aproximadament, a 1 de cada 1.000 naixements, sent molt més freqüent en el sexe masculí que en el femení.L’etiologia és complexa encara, però en alguns casos concrets i minoritaris s’han detectat causes genètiques, alteracions cromosòmiques, trastorns immunològics etc.
L’ Associació Americana de Psiquiatria (APA) inclou l’autisme ( també referit al DSM-IV) a la categoria dels "trastorns profunds del desenvolupament".

Aquest trastorn es caracteritza per la presentació d’una alteració greu i generalitzada enles àrees de desenvolupament següents:

* Habilitats per a la comunicació.
* Habilitats per a la interacció social.
* Manifestació de comportaments, interessos i accions estereotipades.
A més, sovint s’observen conductes anormals, com ara moviments de balanceig i obsessions insòlites cap a alguns objectes o esdeveniments.
Pel que fa referència al nivell d'intel· ligència de lespersones afectades, aquest és molt variable, però la majoria (75%) presenten una deficiència mental associada de grau divers.
Els criteris de diagnòstic establerts són.

Per donar-se un diagnòstic d’ autisme s’han de complir sis o més manifestacions del conjunt de trastorns (1) de relació, (2) de comunicació i (3) de flexibilitat S’han de complir com a mínim dos elements de (1), un de (2) i unde (3).
1.Trastorn qualitatiu de relació, expressat com a mínim en dos de les següents manifestacions:
a. Trastorn important en moltes conductes de relació no verbal, como la mirada als ulls, la expressió
facial, les postures corporals i els gestos per regular la interacció social.
b. Incapacitat per a dur a terme relacions amb iguals adequades al nivellevolutiu.
c. Falta de conductes espontànies encaminades a compartir plaers, interessos o fites amb altres persones
(pex. conductes de senyalar o mostrar objectes d’ interès).
d. Falta de reciprocitat social o emocional.

2. Trastorns qualitatius de la comunicació, expressats com a mínim en una de les següents manifestacions:
a. Retard o falta completa dedesenvolupament del llenguatge oral (que no s’ intenta compensar amb medis alternatius de comunicació, como els gestos o la mímica).
b. En persones amb parla adequada, trastorn important en la capacitat d’ iniciar o mantenir conversacions.
c. Ús estereotipat o repetitiu del llenguatge, o ús d’un llenguatge idiosincràtic.
d. Falta de joc de ficció espontani i variat, o de joc d’imitació social adequat al nivell evolutiu.
3. Patrons de conducta, interès o activitat restrictius, repetits i estereotipats, expressats com a mínim en una de les següents manifestacions:
a. Preocupació excessiva per un focus d’ interès (o varis) restringit i estereotipat, anormal per la seva intensitat o contingut.
b. Adhesió aparentment inflexible a rutines o rituals específics i nofuncionals.
c. Estereotípies motores repetitives (pex, retorçar els dits, moviments complexos de tot el cos, etc.).
d. Preocupació persistent per part dels objectes.
Aquests criteris diagnòstics ens permeten a la vegada veure els símptomes que comporta l’autisme.
L’autisme s’engloba dins un conjunt de trastorns que es coneixen amb el nom de trastorns generalitzats del desenvolupament.Aquests inclouen:
* El trastorn autista: trastorn que es caracteritza per la presència d’un desenvolupament deficient de la interacció i comunicació social i un repertori summament restringit d’activitats i interessos.
* El trastorn de Rett: es caracteritza per múltiples dèficits específics després d’un període de funcionament normal. Està associat típicament a retràs mental greu o...