L'Hegemonia De L'Anglès
Páginas: 2 (351 palabras)
Publicado: 1 de noviembre de 2012
L'HEGEMONIA DE L'ANGLÈS
L'any 1950, qualsevol idea de l'anglès com a veritable llengua mundial era nomès una possiblitat teòrica i amb una falta de definició clara. Al cap de 50 anys, l' anglèsglobal” és una realitat política i cultural. Quan ens referim a una llengua global, volem dir que desenvolupa un paper especial reconegut en cada país.
Sense un gran poder de base polític, militar oeconòmic, cap llengua pot progressar com a mitjà de comunicació. L'anglès ha esdevingut la llengua global perquè s'ha trobat repetidament en el lloc correcte i temps adequat.
Als segles XVII iXVIII, l'anglès era la llengua de la nació colonial per exel·lència a la Gran Bretanya i també als seles XVII i XVIII va ser la llengua de la Revolució Industrial. A final del segle XIX i principi del XXva ser la llengua del poder econòmic dels Estats Units.
L'emergència de noves varietats angleses va pujar l'aspectre de fragmentació i l'anglès va donar lloc a una diversitat de llengüesintel·ligibles, per exemple com va pasar amb el llatí. Si l'anglès és l'única llengua que queda per aprendre, haurà estat el més gran desastre intel·lectual que el planeta hagi conegut mai.
David Crystal,The Guardian, 1997.
Comentari:
“Si l'anglès és l'única llengua que queda per aprendre, haurà estat el més gran desastre intel·lectual que el planeta hagi conegut mai. Sigui com sigui, l'anglèspot estar al servei de la comunitat mundial per sempre”
Amb això l'autor es refereix a que com l'anglès pot fragmentarse i donar lloc a altres llengües dons hi ha la posiblitat de que les llengúesactuals s'estingueixin perquè no s'utilitzin i s'oblidin, i nomès ens quedi la llengua anglesa per apendre. Per això l'autor diu que serà un desastre. Es cert que l'anglès s'ha trobat en el lloccorrecte i el temps adequat. Això donara lloc a l'aparició d'unes llengües que encara no coneixem si aquesta llengua segueix sent global. Afegeix que l'anglès podria utilitzar-se a tot el món sempre,...
L'any 1950, qualsevol idea de l'anglès com a veritable llengua mundial era nomès una possiblitat teòrica i amb una falta de definició clara. Al cap de 50 anys, l' anglèsglobal” és una realitat política i cultural. Quan ens referim a una llengua global, volem dir que desenvolupa un paper especial reconegut en cada país.
Sense un gran poder de base polític, militar oeconòmic, cap llengua pot progressar com a mitjà de comunicació. L'anglès ha esdevingut la llengua global perquè s'ha trobat repetidament en el lloc correcte i temps adequat.
Als segles XVII iXVIII, l'anglès era la llengua de la nació colonial per exel·lència a la Gran Bretanya i també als seles XVII i XVIII va ser la llengua de la Revolució Industrial. A final del segle XIX i principi del XXva ser la llengua del poder econòmic dels Estats Units.
L'emergència de noves varietats angleses va pujar l'aspectre de fragmentació i l'anglès va donar lloc a una diversitat de llengüesintel·ligibles, per exemple com va pasar amb el llatí. Si l'anglès és l'única llengua que queda per aprendre, haurà estat el més gran desastre intel·lectual que el planeta hagi conegut mai.
David Crystal,The Guardian, 1997.
Comentari:
“Si l'anglès és l'única llengua que queda per aprendre, haurà estat el més gran desastre intel·lectual que el planeta hagi conegut mai. Sigui com sigui, l'anglèspot estar al servei de la comunitat mundial per sempre”
Amb això l'autor es refereix a que com l'anglès pot fragmentarse i donar lloc a altres llengües dons hi ha la posiblitat de que les llengúesactuals s'estingueixin perquè no s'utilitzin i s'oblidin, i nomès ens quedi la llengua anglesa per apendre. Per això l'autor diu que serà un desastre. Es cert que l'anglès s'ha trobat en el lloccorrecte i el temps adequat. Això donara lloc a l'aparició d'unes llengües que encara no coneixem si aquesta llengua segueix sent global. Afegeix que l'anglès podria utilitzar-se a tot el món sempre,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.