L'Impressionisme

L’IMPRESSIONISME
La sensació de l’atmosfera
La pintura francesa de la segona meitat del segle XIX és una cruïlla en la història de l’art. Va ser un període de canvi i
experimentació, fins i tot de revolució. Mentre que per a alguns pintors la tradició heretada dels antics mestres
constituïa encara la màxima aspiració artística, d’altres rebutjaven les tècniques i els temes de l’art del passati
intentaven definir un nou concepte de pintura, basat en la natura i dedicat a representar les riques variacions
del món modern. Entre aquests artistes, sens dubte, els més destacats van ser els impressionistes, i París va ser
el centre d’aquest extraordinari moment inaugural de la història de l’art modern.

Moviment pictòric iniciat i desenvolupat sobretot a França a partir de la dècadadel 1860,
l’impressionisme no va ser una escola homogènia amb uns principis clarament definits; fou
una associació oberta d’artistes units per un punt de vista més o menys comú, que
s’oposava al món artístic establert i que tenien el propòsit d’exposar les seves obres.
Aquest grup inicià un nou estil que va significar l’abandó de les convencions que la pintura
havia seguit des del Renaixement.EL SALÓ DE L’ACADÈMIA
La vida artística de París girava al voltant dels rígids tallers de l'Acadèmia de Belles Arts; una
bona carrera significava mencions honorables i adquisicions per part de l'Estat. Els
marxants particulars tenien una existència molt precària; només venien allò que el saló
havia admès, eren mers intermediaris. Si un artista es volia donar a conèixer no li quedava
mésremei que exposar al Saló de París. Totes les obres que s’hi exposaven eren molt
homogènies: seguien les mateixes normes que l'Acadèmia imposava, basades en els
ensenyaments de David i el classicisme d'Ingres: còpia rigorosa del model i minuciositat en
el dibuix.
Al 1863 el jurat del Saló de París va ser molt dur, descartant
4.000 quadres. D’aquesta manera s’evitaven tendències
progressistes.Això va provocar una forta polèmica i Napoleó
III va decidir crear el Saló dels Refusats amb la intenció
d’exposar-hi una selecció de les obres descartades. Entre elles
s’hi trobava Esmorzar sobre l'herba de Manet. El Saló dels
Refusats pot ser considerat un punt d’inflexió en la història
de l’art, i l’any 1863 la data més escaient per situar l’inici de
qualsevol història de la pinturamoderna. El 1873 es va tornar
a celebrar un Saló dels Refusats.
Manet: Esmorzar damunt l’herba, 1863

EL CAFÈ GUERBOIS

El Cafè Guerbois, situat al Boulevard des Batignolles, es va convertir gràcies a la famosa
tertúlia que hi celebraven els dijous molts artistes, escriptors i músics, en un dels temples de
l'avantguarda artística de l'època. El centre de la tertúlia era Manet, acompanyat delsseus
amics: Maupassant, Mallarmé, Zola, Degas i el fotògraf Nadar. L'èxit del seu Esmorzar sobre
l'herba, al Saló dels Refusats de 1863, va motivar que s’hi sumessin altres pintors més joves
com Monet, Pissarro, Renoir, Morisot, Cézanne, Sisley o Bazille, que tenien a Manet com a
l'artista més gran de la seva generació i que més tard constituirien l'essència del moviment
impressionista. Els uniasobretot un menyspreu per l'art oficial, les regles acadèmiques i
l'estil vigent, però cadascú tenia una línia de recerca diferent. Més que una tendència era
un grup d'artistes que es volia apartar de la tradició. La guerra del 1870 entre França i
Prússia va dispersar aquest grup de pintors; alguns, com Manet i Degas, es van allistar a la
Guàrdia Nacional, mentre que Monet, Sisley i Pissarrovan marxar cap Anglaterra. Frédéric
Bazille, el més jove, va morir durant la guerra.

1

SALA DE CULTURA “SA NOSTRA” DE MAÓ

CURS D’ART I CULTURA 2011-2012
Desembre 2011 –Gener 2012

LA PRIMERA EXPOSICIÓ IMPRESSIONISTA
Acabada la guerra, les estructures del moviment impressionista es van concretar. El 1873 el
Saló va rebutjar els quadres de Pissarro, Monet, Renoir, Cézanne i Sisley,...