L'escanyapobres

Narcís Oller (10 Agost de 1846 a 36 de Juliol de 1930).

Va néixer a Valls i va morir a Barcelona. Va estudiar pret a Barcelona i va treballar com a procurador dels tribunals fins a la seva mort. Va començar a escriure en castellà, pero per la influència del seu cosí Josep Yxart va canviar la llengua dels seus escrits al català. Narcís Oller va quedar orfe de pare quan només tenia dos anys, uncop molt dur per a ell. El germà de la seva mare, el seu oncle Josep Oller i Yxart, va fer el paper de pare. Quan el pare de Narcís Oller va morir, ell i la seva mare es van traslladar a viure a la casa del germà de la seva mare, Josep Moragas i Tavern. La casa on van viure tenia un hort, on ell, la seva mare i el seu cosí passaren moltes temporades. Tant Narcís Oller com el seu cosí Josep Yxarttenien molt influéncia un sobre l'altre i s'estimulaven mutuament, encara que sembla que era més aviat per interés que no pas per a una altre cosa. Tots dos van coincidir com a escriptors de prosa, encara que, en un bon principi, Narcís Oller no va dedicar la seva vida als llibres, cosa que si que va fer el seu cosí.

Durant els anys de la seva infantesa, com que Narcís Oller va néixer en unafamilia sense masses problemes económics, es va lliurar d'anar a treballar. Era de familia nombrosa, i tenia majordoms i criats fent les feines de la casa. Narcís passava moltes hores amb el seu germà petit qui havia de desplaçar-se en una cadira de rodes, però aquest va morir quan l'escriptor era jove. Quan tenia vuit anys va viatjar a Barcelona i s'instal·là amb la seva mare a cas d'uns parents, liagradava viure-hi pels llums de la nit i la proximitat dels veïns. L'any 1854 fugirien al mas, perquè a la ciutat es va expandir el còlera.

Conegué a Maria i s'enamorà i fou tant gran el conflicte que creà en la seva família que va jurar que si casaria, però va haver d'anar a Barcelona per acabar el Batxillerat i quan va tornar tot l'amor va desaparèixer.

Les influències d'Yxart i de Sardà,van ser decisives, perquè Oller es decantés cap a l'es l'estil de l'època, el naturalisme.

Tot i compartir la literatura realista -naturista més pura amb la descripció de la realitat a la perfecció, on destaca una doble dimensió: matèria i esperit, la qual fa que la personalitat de l'escriptor es plasmi en les seves obres per la seva percepció de la realitat. Des de la publicació de les sevesprimeres obres va ser el novel·lista més important de la literatura catalana del temps i va obtenir un lloc important en la novel·la realista.

Representa una novel·lística nova, amb formació romàntica i estètica de Zola i Balzac, estimulat per Navarro, Yxart i Sardà, llegia autors francesos i espanyols, va aconseguir un cos modern i coherent, pautes d'actuació pràctica i va utilitzar aspectesde la narrativa costumista urbana.

El fet que va fer madurar ideologicament a Oller va ser la revolució del 68 a partir de la qual deixar de creure en el partit demòcrata i passar a ésser escèptic en el que es refereix a política. Es caracteritza per ser liberalista moderat i tenir un sentiment catalanisme conservador, d'acord a la posició social en la qual es trobava, advocat de la Diputació.Els motius del seu catalanisme no són simplement ideològiques o sentimentals, sinó literàries les quals defensarà als anys 80, amb escriptors com Navarro, Galdós o Luis Alfanso sobre la novel·la catalana moderna. La decisió del canvi de llengua de Narcís Oller va ser decisiu en la carrera com escriptor, desprès de diferents col·laboracions, en castellà, en la premsa i una novel·la inacabada. L'any1879, desprès del seu primer viatge a París, publica Croquis del Natural, iniciant el primer període de la seva producció amb tendència cap el realisme: La Papallona (1882) i Notes de Color (1883), on les dificultats de la qual es descriuen a Vilaniu (1885). L'any 1879 la seva novel·la Sor Sanxa és premiada, i l'any 1880 Isabel de Galceran, i de nou, és premiada, a l'any 1884 l'Escanyapobres. El...