L'Esclau Del Mercadal

L’esclau del Mercadal
L’Hug i en Jocef eren molt amics però sempre que es veien ho tenien que fer d’amagat ja que la mare de l’Hug deia que era una mala influencia perquè en Jocef era jueu. L’Hug pertanyia a una família de comerciants de Girona, el seu pare Joan Sarrat i la seva mare Elisenda tenien una botiga a la planta baixa de casa seva. A la botiga hi treballava un ex conductor de muls elqual va patit un accident i va tenir que deixar la seva feina, aquell home es deia Dalmau Vilaret que era l’espòs de l’Elvira la dona que ajudava a la Elisenda a les feines de casa. La família Sarrat últimament s’havia convertit en una família molt poderosa degut al seu nou esclau Suliman el qual van aconseguir degut a un intercanvi que va realitzar el pare de l’Hug. Suliman ja havia realitzatanteriorment l’ofici d’esclau i això feia que sigues un esclau excel·lent sobretot en l’àmbit de la cuina.
Aquell dissabte, el mercat estava especialment concorregut ja que les ultimes setmanes no s’havia pogut realitzar perquè la pluja havia fet impossible la seva obertura. Hug i Jocef s’havien escapat cap a les hortes de Girona a jugar, però quant hi van arribar van veure un cirerer preciós ambunes cireres precioses, sense dubtar-ho cap segon van decidir omplir-se les butxaques per poder-les tastar. Quant ja les tenien dins de les butxaques l’amo de la finca se’n va adonar i d’un els va fer marxar a tots dos. Ningú entenia com un membre cristià de la família Sarrat podia ser amic d’un jueu. A Girona i convivent les dues religions i les dos s’acceptaven mútuament i mai hi havia hagut capbaralla ni malentès. Però el cas de la família Sarrat era una cas especial. Cada Divendres Sant com es tradició els cristians anaven al barri jueu a tirar pedres a les finestres per venjar-se de la mort de Jesús de Nazaret. Aquell dia la família Sarrat pujava cap a la catedral per celebrar la missa, quant un grup de jueus van tirar una pedra al cap del germà gran d’Hug i el van matar a l’instant iera per això que la família Sarrat en especial la mare guardava un rancor molt gran cap als jueus.
Bernat el fill del grangers el qual li van robar les cireres van anar a casa dels Sarrat a explicar el que havia passat i quan Joan se’n va adonar li va fer una estirada d’orelles al seu fill que se’n va anar corrent de cas. Ell Va anar a buscar al Jocef al barri jueu, però quant va arribar lo elva trobar. Hug va anar preguntar a la seva germana anomenada Dolça on era en Jocef i ella li va contestar que s’esperés al portal de casa seva. Quant tots dos es van trobar van anar en una placeta a parlar del seu futur. Dues torxes il·luminaven la placeta perquè s’havia fet de nit. De sobte van observar unes ombres que es moviment a l’horitzó i de cop van aparèixer davant seu. Eren quatre homesarmats amb pals. Un va agafar a l’Hug i el va fer callar i els altres tres van començar a pegar a en Jocef sense compassió. De sobte una persona els hi va agafar els pals els quals apallissaven a Jocef i ell els va torna a apallissar fins a deixar-los estirats inconscients al terra. El noi que el havia salvat a Jocef era Suliman que estava preocupat perquè Hug no tornava i Suliman va decidirescapar-se per anar-lo a buscar.
Desprès de la baralla en Suliman i en Hug van tornar cap a casa. Pel camí anaven parlant del que volien que passes al futur en Jocef tenia emparaulat una casament amb una noia amb la qual volia tenir molts fills, també volia seguir amb l’ofici del seu pare enquadernador en canvi l’Hug volia ser soldat del Rei Pere i en Suliman volia ser lliure per anar a navegar amb elseu pare. Quant van arribar al carrer dels Canaders, una pila de gent s’apilotava a la porta de casa l’Hug, corrent si van apropar a veure que passava. En veure’ls l’Elisenda va fer un salt i va anar corrent a abraçar-se amb l’Hug. En canvi en Suliman va ser detingut per grup de soldats que ja l’esperaven entre la multitud. Hug va entrar casa, i va començar a sopar amb la família però no va...