L'Últim Patriarca

L’ÚLTIM PATRIARCA
(Najat El Hachmi)

Vaig llegir aquest llibre perquè era l’obligatori d’aquest any, encara que no em venia gens de gust perquè l’anypassat vaig llegir un altre d’aquesta autora i no em va agradar gaire.
Aquest llibre compta la història d’una família marroquí, però podria ser la historia dequalsevol família d’aquest país, està narrat per la filla del patriarca, la qual compta les seves històries i les que la seva mare li ha anat comptant.
Jo penso quetothom ha de tenir respecte per les creences de la gent d’altres llocs, però una cosa és tenir respecte i una altra compartir-les i jo, en aquest cas, no lescomparteixo i per això no m’ha agradat el llibre, perquè em poso al lloc de totes aquestes dones i em sento impotent de veure com en els anys que estem encara elshomes les menyspreen d’aquesta manera i d’altra banda em sap greu que les dones no s’espavilin i continuïn pensant que tot això és normal, que darrera d’aquestmón hi ha moltes altres coses, que no cal cap home per sortir endavant, que no és normal que els homes et peguin, que la dona no és l’esclava de ningú… i així milcoses més, que no s’haurien de permetre i molt menys al nostre país.
Entre tots els personatges, la filla del patriarca és la que més importància té i pensoque ella intenta ser una noia com una altra d’aquí, però té el mateixos pensaments que la seva mare encara que no se n’adona.
Jo no recomanaria aquest llibre agent com jo que aquest temes de cultures masclistes ens sap greu, però sí per la gent que li agrada conèixer noves cultures.
La meva puntuació és d’un sis.