Òptica

Òptica


Marcos Ant. Vargas Crespo
1r Batx. Nat.

1. TEORIES SOBRE LA LLUM:
2. Les teories pre-científiques gregues:
a. Atomistes (VaC): les coses emeten imatges. Leucip, Demòcrit i Epicur diuen que la percepció i el pensament sorgeixen quan es produeix l’impacte d’imatges procedents de l’exterior, perquè ningú sense elles pot tenir cap de les dues coses». Es té lavisió, per exemple, quan les imatges de les coses (eidola), en forma d’efluvis d’àtoms que es traslladen pel buit, entren en contacte amb els efluvis que surten de l’ull (perquè tots els cossos emeten efluvis d’àtoms i imatges). D’aquesta manera, tot coneixement és una forma de contacte, i el tacte és, en última instància, l’únic sentit existent. Amb això donaven explicació de la percepció sensible.b. Pitagòrics: teoria dels tentacles. Van agafar la idea d'una emissió d’un objecte de l'ull cap a l'objecte.
c. Euclides (300aC): els ulls il·luminen les coses
3. Ajasen Basora (S.X): concepte de raig i reflexió
4. Snell, Newton (S.XVII): teoria corpuscular. Reflexió i refracció
5. Huygens: teoria ondulatòria. Problema del medi de transmissió de la llum (“èter”)6. Young, Fresnel (SXVIII): descobriment de la difracció. La llum ha de ser una ona. Continua el problema de l’èter...
7. Faraday, Maxwell (S.XIX): teoria de les ones electromagnètiques
8. Llegir: http://www.digits.cat/colaboracions/la-llum

La llum
El fenomen de la llum ha estat un dels objectes d’estudi més importants per als científics de totes les èpoques. Eldesconeixement de la seva naturalesa ha portat, des de fa molts segles, a diferents conclusions fins arribar al model actual, que presumiblement dóna una resposta adequada al seu comportament.
La primera teoria, concebuda des de l’escola atomista al segle V abans de Crist, entenia que els diferents cossos es comportaven com uns focus que emetien una imatge que era captada per la visió i interpretada perl’ànima. Uns anys més tard, en l’entorn de l’escola pitagòrica, es va postular que la visió funcionava com el tacte, que els ulls captaven (de manera similar a com ho fan els ratpenats, tot i que en cap moment va aparèixer el concepte d’emissió-recepció d’ones) els objectes mitjançant uns “tentacles oculars” amb els quals n’interpretaven la forma i color. L’última de les teories d’aquesta època,promulgada per Euclides al voltant del 300 a.C., concebia que la llum sortia dels ulls en forma de raig i rebotava, portant a la visió la informació dels objectes amb els que xocava.
No va ser fins 13 segles més tard que es va arribar a comprendre que la llum provenia del Sol (és a dir, de cossos lluminosos, i no dels propis objectes ni dels ulls). Aquesta idea la va proposar Ajasen Basora, que a més vaintroduir els conceptes de propagació en línia recta dels raigs lluminosos, i la idea que aquests rebotaven en els objectes per tornar als ulls.
Tanmateix, la seva naturalesa física seguia essent una incògnita. Els avenços científics a l’Europa dels segles XV al XVII van permetre l’aparició de noves teories que, si bé no van acabar de donar una explicació a tot el comportament del fenomenlumínic, sí van servir per, conjugant-les, arribar a entendre quina és la vertadera naturalesa de la llum.
Primer va ser Newton, científic de prestigi, que va proposar la teoria corpuscular de la llum, a partir dels experiments de l’holandès Snell. Newton considerava que la llum estava formada per petits corpuscles que es desplaçaven a gran velocitat i en línia recta a partir dels cossos lluminosos. Ambla seva teoria i els experiments d’Snell es va dibuixar la llei de la reflexió: la llum, al xocar amb una superfície llisa, surt rebotada amb un angle igual amb el que ha incidit. No obstant, un altre fenomen, el de refracció (canvi de velocitat i angle de propagació de la llum al canviar de mitjà) no quedava resolt amb aquesta teoria.
Va ser un altre científic, Huygens, qui va donar una...