0historia De Catalunya 2n Semestre























HISTÒRIA DE CATALUNYA

2n semestre






Transformacions s. XVIII
Creixement demogràfic (podia haver-se duplicat)
Transformacions agràries  progrés:
Augmentar l’àrea de conreu: zones marginals, dessecar estanys, feixes,...
Intensificació: regadiu, noves eines, fems, guaret  rotació de conreus
Especialització: olivera, blat de moro, patata, farratge, vinya (vi =aiguardent)
Comercialització: aiguardent, suro, vaixells
Augment dels preus: rendes, demostrar que són rics
Pesca i ramaderia com a complements

Indústria moderna: producció de consum  producció de venda!
Revolució industrial: indústria tèxtil (cotó)

1737: Fàbrica d’Esteve Canals: Fàbrica d’Indianes (teixits de cotó estampats) a Barcelona
Mitjan segle: 8 fàbriques
1768: 25 fàbriques (Manresa, Olot,Vic, Mataró, Barcelona,... llocs on hi ha aigua).

Evolució de la indústria:
Realitzar els acabats (donar color, pintar) a teixits importats
Teixir amb fil de Malta
Filat
Procés acompanyat d’innovacions tecnològiques i perfeccions com la bergadana (1740)
Sistema de fàbrica i sistema d’indústria repartida (domiciliari) coexisteixen durant els primers anys de la revolució industrial.
Es necessitacotó, que arriba de llocs molt llunyans, arroba als ports i la fàbrica és a 100 km. S’encareixen els costos.
Olot va créixer molt demogràficament gràcies a la indústria tèxtil.
Productes d’Amèrica, col·lapsats per França i Anglaterra.
1760-1790 culmina la indústria: Catalunya s’havia acostumat a produir, no per consumir, sinó per vendre (Pierre Vilar)
Desenvolupament de les activitatscomercials: Península: aiguardent, barrets, teixits,... A canvi, compra blat i aliments. Al Mediterrani: vi, draps, productes d’Amèrica (cacau, sucre,...), a canvi de blat de Sicília i Àfrica.
Sobretot existeixen grans exportacions d’AIGUARDENT
Gran obertura cap a Amèrica. La seu passa de Sevilla a Cadis.
1765: Gran Companyia de Barcelona per anar cap a Amèrica. Amb capitals modestos de 3 o 4persones.
Arrendaments públics, militars, subministrament d’aliments, primeres matèries als gremis
Tot el conjunt fa que Catalunya entri al món capitalista, una part molt diferenciada de la Península (testimonis estrangers: país de grans contrastos, llibres de viatges).
Creixement econòmic per part de la societat civil. NO existeix la relació pèrdua d’autonomia – creixement econòmic.

CULTURA
Repressiódes del Decret de Nova Planta: s’introdueix el castellà i es suprimeixen les universitats menys la de Cervera (lleis, teologia, arts i medicina)
1772: s’obliga a portar als comerciants els comptes en castellà.
1768: La Real Acadèmia d’Aranjuez ordena que l’educació sigui en castellà. Aquest ensenyament no arriba a tothom i els mestres solen ser els rectors, això fa que no hi hagi control.
AMataró (1796-1800) hi havia el 53,7% d’homes i el 18,3% de dones que sabien firmar davant de notari, i per tant sabien escriure. A Girona (1787) eren el 77,6% d’homes i el 27,6% de dones.
És el segle de la il·lustració: crítica, analítica de la societat, de l’home. Són minories nobles eclesiàstics i burgesos. Apareixen les acadèmies (Acadèmia de Bones Lletres, Ciències i Arts, Medicina, Junta deComerç) a Barcelona.
Societats Econòmiques d’Amics del País: fonamenten els estudis cientifico-tècnics (Tàrrega, Vic, Puigcerdà,...)

Personatges importants:
Antoni de Capmany
Abat de Bellpuig de les Avellanes (Jaume de Carsmarc)
Baldiri Reixac (“Instruccions per a l’ensenyança de minyons, 1749): Llengües modernes, pares a l’educació, educació de les dones, món rural també havia de ser educat.Tomás de Lorenzana (Bisbe de Girona, 1775-1796): Fundacions educatives: Escola de dibuix de Girona i Olot, Hospici per a orfes (Actual Casa de Cultura) on hi treballaven com a fàbrica. Va fer construir la Capella de St. Narcís per l’arquitecte ¿Ventura Rodríguez?
Hi va haver 43 bisbes a Girona, 5 dels quals eren de Catalunya i 7 més d’origen de parla catalana.
Jaume Oliveres: impulsor de la Societat...