1
FONÈTICA:
- sistema tònic de vuit sons vocàlics, amb la vocal neutra tònica: net, fred, ceba, pera. L’àton en té tres a Menorca i a les Pitiüses (com en centralo rossellonès: [i], [ₔ], [u]), però quatre a Mallorca (on predomina la no neutralització en [u] de la o àtona).
- caiguda de la vocal neutra en mots esdrúixols acabats en –ia: gabi(gàbia),famili(família), , com en rossellonès.
- lodització(ieisme): paia, fuia, cabeis. En alguns indrets, la -i- intervocàlica cau: paa(palla), fua(fulla).
- articulació labiodental de [v], com en valencià, tarragoníi alguerès: visita
- no emmudiment dels sons oclusius finals, com en valencià: camp, difunt, salt.
- assimilacions freqüents
MORFOSINTAXI:
- desinència [ ] en la 1a persona del present indicatiu:cant.
- desinències –am i –au en la 1 a persona pl. del present indicatiu (1aConj): cantam, cantau.
- Article salat generalitzat: es/sa/es/ses.
- ús regular de l’article personal: en Biel, na Maria.LÈXIC I SEMÀNTICA:
- mots característics: al·lot(noi), ca(gos), cercar(buscar), morro(llavi), calces(mitges), calçons(pantalons), capell(barret), colgar-se(allitar-se), és ver(és veritat),forqueta(forquilla), faldeta(faldilla).
- peculiaritats semàntiques: berenar(esmorzar), trempar(amanir).
2. DIALECTES CONSTITUTIUS: són el resultat de l’evolució del llatí vulgar en una àrea geogràfica concreta,en el nostre cas a la Catalunya Vella, situada a cavall dels Pirineus. Són constitutius el català central, el rossellonès i el català nord-occidental.
DIALECTES CONSECUTIUS: dialectes constitutiusforen trasplantats cap al sud gracies a la conquesta de les illes Balears i el País Valencià i a la repoblació de la vila sarda de l’Alguer. Són consecutius el balear, el valencià i l’alguerès.
4. Elprocés d’estandardització és un procés social orientat a fixar una varietat comuna apta per a tots els usos i a disposició de tots els parlants. Exigeix almenys quatre condicions:
- SLECCIÓ d’una...
Regístrate para leer el documento completo.