16

 Aqüeducte de Tarragona.
a) Situeu l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent.
Context cronològic: Probablement s. II (època de Trajà).
Context històric i cultural: En el moment que es situa la fundació mítica de Roma per Ròmul i Remus (segle VIII a. C.) habitaven en la península itàlica diferents pobles, alguns molt hel·lenitzats. Entreaquests destacaven els etruscos, que van proporcionar a Roma el ritus de la seva fundació i el model de ciutat que posteriorment va estendre per tot el món romanitzat, els fonaments de la seva religió i els sacrificis endevinatoris i funeraris.
El primer sistema de govern dels romans fou la Monarquia, l’últim rei, Tarquini el Superb, amb la seva tirania va despertar l’esperit republicà i vasuscitar una nova fase en la història de Roma: l’inici de la República (segle VI a. C.). La societat es diferenciava en dues classes: els patricis (el grup privilegiat que controlava el poder econòmic) i els plebeus, que lluitaven per obtenir la igualtat jurídica.
La expansió territorial per la Mediterrània, suposà la creació d’un exèrcit professional i va engrandir Roma però també fomentà l’apariciód’una plebs urbana cada vegada més disconforme. Als segles I i II a.C. es van produir guerres civils. Al final del període republicà, August va instaurar l’Imperi, forma de govern centrada en la persona del governant i pràcticament hereditària (segle I d.C.).
Les dinasties d’emperadors del segle I d.C. van encarnar l’ideal de governant militar (les campanyes bèl·liques), i pietós (suprempontífex) i divinitzat. Al segle III, les crisis econòmiques, la davallada de la vida urbana i la pressió dels pobles bàrbars van portar al desordre polític. Fou en aquells moments quan el cristianisme va començar a estendre’s. Després del fracàs de les reformes administratives dels últims emperadors, serà finalment la religió cristiana, convertida per l’emperador Teodosi en religió oficial de l’Imperi laque va mantenir la universalitat de la civilització romana, orientada ara a nous ideals.
b) Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu cinc característiques formals o conceptuals de l’arquitectura, l’escultura o la pintura d’aquest estil.
L’aqüeducte de Tarragona, conegut amb el nom de les Ferreres és d’estil romà imperial. Aquest estil es caracteritza per:
1.Tenir un origen molt eclèctic jaque assimilaren moltes influències i molt variades dels diferents pobles conquerits; va ser especialment notable l’herència etrusca, la grega i finalment l’hel·lenística, aquesta darrera procedent de l’Orient Pròxim i d’Egipte. I és especialment en l’arquitectura on es veu aquesta diversitat d’influències.
2. Incorporar sistemàticament l’ús de l’arc de mig punt, la volta de canó i la d’aresta.3.Fer servir els tradicionals ordres grecs (dòric, jònic i corinti) als quals s’afegeix l’ordre toscà, d’origen etrusc, i l’ordre compost, una creació de l’art romà, que consisteix a mesclar elements del capitell jònic (volutes) i del corinti ( fulles d’acant) al capitell.
4.Prioritzar els aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, fet que permet un gran desenvolupament en el camp del’enginyeria.
5.Desenvolupament de l’arquitectura des d’una clara concepció urbanística. La ciutat fou el punt de referència de la civilització romana.
c) Descriviu el tipus de planta, les parts dels espais interior i exterior, els elements de suport (pilars i columnes i l’ordre al qual pertanyen), els suportats (voltes, cúpules, cimboris, arquitraus…) i els decoratius.
L’aqüeducte no era només el pontque salva el barranc, sinó tota la conducció des del riu on provenia l’aigua fins al desguàs a la ciutat.
Els elements de suport del tram aeri de l’aqüeducte eren els pilars de la base que sostenen els arcs de mig punt inferiors que alhora sostenen una plataforma amb els arcs superiors. L’element suportat és la galeria de conducció d’aigua. El material utilitzat són carreus rectangulars de...