1r Trimestre

LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
Esports, cuina, llengua, traduccions = CULTURA (manera de ser, fer i actuar
diferents).
Coexistència de llengües diferents (6000 llengües més o menys).
-

Formen part del patrimoni lingüístic de la HUMANITAT (per tant, s’ha
de vetllar per conservar-les).

PUNTS FEBLES
1) Conceptes de:
Llengua: Sistema de signes orals, reflectits sovint en un codi escrit propi
d’unacomunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.
Dialecte: Cadascuna de les modalitats que presenten una llengua en les
diverses regions del seu domini i delimitades per diverses isoglosses.
2) Moltes llengües tenen diverses noms (i no són les mateixes).
3) El procés d’extinció en què es troben moltes llengües.
Ecolingüística / ciència: relacions entre el llenguatge i l’entorn.
Necessitat dePRESERVAR la diversitat lingüística (imposició de les
llengües majoritàries).

ALTERNANCES VOCÀLIQUES A/E
Jeure, treure, néixer, péixer i derivats...
-

S’escriuen amb A: tòniques (etimològiques: català occidental).
A: àtones
S’escriuen amb E: tòniques (etimològiques: català oriental).

Fer i derivats...
-

A/E: formes tòniques.
E: formes àtones.

ALTERNANCES VOCÀLIQUES O/U
1) El verbs collir, cosir,sortir, tossir,... i derivats s’escriuen amb:
O: formes àtones.
Es pronuncia U: català oriental (neutralització)
O: català occidental.
U: formes tòniques.
2) Els verbs poder i voler presenten un doblet de formes en l’arrel:
S’escriuen amb O: pot, vol
S’escriuen amb U: puc, vull

El present de subjuntiu d’aquests dos verbs s’escriuen una u totes les
formes.
Per la resta de temps aplicarem:Síl·labes tòniques: U
Síl·labes àtones: O

ELS FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE LLENGÜES
Varietats mixtes com:
-

Pidgins (llengua senzilla): llengua d’intercanvi no nacional, no nativa.
Criolls: llengua materna. (Català, castellà, anglès)

El conflicte lingüístic s’estudia amb conflictes com:



El bilingüisme: alternatiu de dues llengües.
La diglòssia: ús discriminatiu d’una llengua.
La minoritzaciólingüística: discriminació de la quantitat i qualitat per
part de la comunitat que la parla en el territori que li és propi.
La sociolingüística: Ciència que estudia la llengua en relació al seu ús i
sobretot, l’ús de llengües diferents en una mateixa societat.
Diglòssia: Situació de contacte de llengües, en la qual una de les
llengües té un estatus sociopolític inferior. La llengua alta és la cultura, ladels usos formals, que s’utilitza en l’administració. La llengua baixa és la
informal i esdevé un àmbit familiar.

Bilingüisme pot ser:
-

Individual: un individu domina equitativament dues llengües.
Social: trobem la llengua pròpia (cau i s’ha de protegir) i la llengua
instal·lada.
Territorial: l’estat protegeix cada territori que parla cada llengua.

Minorització lingüística: és una situacióinestable que pot tendir a la...
-

Substitució lingüística: en la qual la llengua exterior s’instal·la com a
llengua habitual i desapareix la pròpia del territori.
Normalització lingüística: és un procés de reorganització per establir
l’hegemonia d’una llengua pròpia en el territori. (3 processos
simultanis):
o Normalització (IEC, termcat)
o Normalització
o Planificació lingüística

LES VARIETATSLINGÜÍSTIQUES
Català dividit en dos blocs:
-

-

Bloc oriental:
o Rossellonès o septentrional
o Central
 Barceloní
 Tarragoní
 Septentrional de transició
 Salat
 Xipella
o Baleàric
 Mallorquí
 Menorquí
 Eivissenc
o L’Alguerès
Bloc occidental:
o Nord occidental
 Lleidatà
 Tortosí
 Pallarès
 Ribagorça
o Valencià
 Septentrional
 Meridional
 Apitxat

El 1861, Manuel Milà i Fontanals, ungran filòleg de Vilafranca del Penedès, és
qui va establir la diferència entre aquests dos grans blocs dialectals.
Es va basar en:
1) La pronúncia de les vocals A/E en posició àtona: en català oriental es
produeix el fenomen de la neutralització (apareix la vocal neutra); en
canvi, en català occidental no es produeix aquest fenomen.
2) Pronunciació de –ix-. En el català occidental es...