7

L’Itàlia de la
Restauració i
les condicions
del
despertament
nacional des
de 1815 fins a
1847

Els poders: Estats i estructures
polítiques
•
•

•

Els nous estats italians i
l’equilibri europeu
Els treballs del Congrés de Viena
plantegen impedir una nova
Europa napoleònica
Els nous règims restaurats:
persegueixen aquest objectiu
juntament a restablir polítiques
conservadores antiliberals tot ique intenten preservar algunes de
les millores del període francès

La restauració i els
Estats italians
•Diversos Estats conviuen en la
península itàlica
El Regne de Sardenya, governat per
Savoia, va tornar a tenir el Piamont i la
Savoia, juntament els territoris de
l'exrepública de Gènova; l'Àustria
administrava El Regne
Llombardvèneto. Sota aixopluc
austríac també hi havia el Granducat deToscana, el Ducat de Mòdena i el
Ducat de Parma.
El Papa tornava al seu Estat vaticà tot i
perdre la ciutat d'Avinyó i el Comtat
Venaissí (Regne de França).
Al Sud d'Itàlia el Regne de Nàpols
tornà als Borbons d'Itàlia: des de el
8/XII/1816 es reunificà el Regne de
Nàpols i el Regne de Sicília en un sol
regne, Regne de les Dues Sicílies.

Tipologies
dels Estats
italians

•

Estats independents (Regnede Sardenya, Regne de les Dues Sicílies, Estat pontifici i San
Marino)

•

Possessions austríaques: Llombardvèneto.

•

Estats “autònoms” i en realitat sota l’Àustria: Toscana, Mòdena i Parma.

Les orientacions del Congrés de Viena
•

A l’acte final del Congrés a Viena (9/VI/1815) es
consolida la futura configuració italiana segons
dues orientacions, inspirades pel Metternich:
– Afirmació de lalegitimitat dels Estats dinàstics
del segle XVIII
– Importància de l’equilibri europeu

•

La Santa Aliança, fou la coalició d’Estats que
garantien el nou quadre institucional europeu.

•

Metternich considerava que Itàlia era una
“expressió geogràfica”.

La Restauració al estats
italians
• Els diferents estats durant la
Restauració van reaccionar de
formes molt diverses
• Hi ha tres indicadorsper llegir les
contradictòries bases polítiques
dels règims de la Restauració:
– A) els que volen evitar els trencaments
massa radicals
– B) els que intenten donar vida a una via
intermitja propera al constitucionalisme
– C) els reaccionaris radicals

El vell i el nou: societat i
economia
•

•

•

Entre 1800 i 1850 hi ha el més gran
augment de la població amb un índex
del 34,9%
En cinquanta anyses passa de 18 a 24
milions d’habitants (el 9% de la població
europea)
La gran majoria de la població italiana
(3/4) viu en els tres grans estats
territorials del Regne de Sardenya, de
les Dues Sicílies i del Llombardvèneto.
L’índex de creixement és però més alta
al sud.

La població italiana en la primera meitat del
segle XIX (en milions d’habitants)
Període

Regne
de

Grand.
Toscana

Estat delVaticà

Regne
Dues
Sicílies

Ducats

Total

Sardenya

Regne
Llombar
Vènet

1801

3,1

3,5

1,2

2,3

6,6

0,8

17,8

1821

3,3

4

1,3

2,4

6,9

0,8

19

1841

3,9

4,6

1,5

2,8

8,1

0,9

22,3

1861

4,1

5,5

1,8

3,2

9,1

1,1

25

Població d’algunes de les majors
ciutats italianes
Període

Nàpols

Milà

Palerm

Primera
dècada
del
segle
XIX

330.230
(1809)

141.700
(1809)

140.600
(1798)Tercera
dècada
del
segle
XIX
Cinquen
a

dècada
del
segle
XIX

400.800
(1844)

206.700
(1844)

178.900
(1850)

Roma

Florència

Torí

138.510
(1824)

102.100
(1817)

101.300
(1824)

179.000
(1848)

108.300
(1850)

137.300
(1848)

Les trasformacions econòmiques a
la meitat del segle XIX
•
•

•
•
•

Amb un rerafons rural: gran augment de la producció agrícola
La tendència al creixement de la produccióde blat havia començat
a la meitat del segle XVIII. Confirmada el 1820 i el 1850 (amb un
58% del blat de moro i un 25 pel blat).
Llombardia i el Piamont, regions en què s’impulsen canvis en les
tècniques de producció.
creació de l’Institut de Meleto de Cosimo Ridolfi (1794-1865).
Les regions centromeridionals de la península quedaren al marge
d’aquestes innovacions.

•

En les primeres dècades...