abdul hasmed

Unitat 5:Transformacions Agràries i Expansió Industrial al segle XIX.
Júlia López Valera

 Al segle XIX, l’economia d’alguns països d’Europa (Gran Bretanya, França,
Alemanya i Bèlgica) es va transformar.
 La indústria desplaçà l’agricultura com a activitat econòmica.
 Van augmentar molt la producció i l’intercanvi de béns.
 La mecanització i l’ús d’energia inanimada van canviar lesformes de producció.
 Es consolidà la propietat privada.
 S’inaugura l’era del capitalisme.

S
U
M
A
R
I

 Catalunya s’incorporà a totes aquestes transformacions a partir del 1830. Va ser
una de les regions europees que van assolir un nivell d’industrialització elevat. La
indústria tèxtil va ser el motor que va convertir Catalunya en la fàbrica d’Espanya.

 El conjunt d’Espanya,tot i experimentar canvis importants en la seva economia,
no es va industrialitzar plenament.
Júlia López Valera (Institut Banús)

CRONOLOGIA

Júlia López Valera (Institut Banús)

1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA

1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra
 Els governs liberals partien d’una nova concepció jurídica de la propietat: implicava la
liquidació de lesformes pròpies de l’Antic Règim i la consolidació de la propietat privada.
 Van emprendre la reforma agrària liberal:
 Es va portar a terme a
través d’un conjunt de
mesures adoptades des del
1836 (progressistes en el
poder).
 La reforma estava avalada
per la necessitat de millorar
la producció agrària, per la
resistència dels pagesos a
pagar els drets feudals i per
la voluntat quenous grups
socials accedissin
a la
propietat.

 Amb la reforma la terra va
passar a ser una mercaderia
que podia ser venuda i
comprada lliurement.

1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA

1. 2. Els efectes de la reforma agrària
Abolició dels senyorius i dels drets
jurisdiccionals
 La majoria del senyors van continuar
sent els propietaris.
 Alguns pagesos es van queixar, perònomés aquells
que aportessin
documents (contractes) van tenir-hi
dret.
 Els pagesos van quedar lliures de
rendes senyorials, però la seva situació
no va millorar.
 Es van convertir en arrendataris o en
assalariats.

La desvinculació de la terra i les
desamortitzacions
 Desamortitzacions de Mendizábal (1836) i la
de Madoz (1855).
 Permeté la sortida al mercat de moltes
propietatsi comportà una modificació profunda
de la propietat territorial.
 Tot i això, van comprar terres els qui ja en
tenien i els que tenien recursos per comprar-ne.
 Molts dels nous propietaris no tenien interès
per invertir en la terra.
 No pot ser considerat un fracàs perquè va
complir alguns dels objectius: finançar la guerra
carlina, pal·liar el dèficit de la hisenda, fomentar
laconstrucció del ferrocarril i fer passar una
quantitat de terres de conreu a mans de gent
amb interès per augmentar la producció i
comercialitzar-la.

1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA

1.3. Les noves formes de propietat a Catalunya
 La consolidació de les formes de propietat a Catalunya van prendre un camí diferent.

 Les

lleis de desvinculació van
augmentar la desfeta delspatrimonis
de la noblesa catalana. Aquesta rebia
els ingressos dels censos emfitèutics,
però estava molt afeblida per la pèrdua
de capital (puja de preus i oposició dels
pagesos a pagar les rendes).

Burgesia
urbana
Va vendre part del
seu patrimoni

 A Catalunya la desamortització no va generar un
traspàs de la propietat tan gran com a Espanya.
 Es va oferir als pagesos de redimir elcens que pagaven
i d’accedir a la propietat.
 Els pagesos més pobres continuaven acollint-se als
diferents tipus de contractes agraris que ja existien a
Catalunya.

Pagesos
benestants

1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA

 L’abolició dels drets senyorials i dels delmes, així com la possibilitat de redempció dels
censos emfitèutics, són factors que van consolidar el control de...