ADAPTACIONS FISIOL GIQUES

ADAPTACIONS FISIOLÒGIQUES A L'ENTRENAMENT FÍSIC DE LLARGA DURADA
El cos humà constitueix una realitat complexa i global que és capaç mitjançant diferents mecanismes d'adaptar-se a les diferents càrregues d'entrenament a què el sotmetem. En aquest treball ens centrarem sobretot en les adaptacions fisiològiques que es produeixen com a efecte retardat de l'entrenament, és a dir, a llarg termini enresposta a l'entrenament físic de llarga durada. Tot i això, abans de començar a parlar de les adaptacions definirem els paràmetres que caracteritzen aquest entrenament.

LA RESISTÈNCIA
Les definicions més clàssiques de resistència coincideixen en definir-la com aquella capacitat física que ens permet resistir psíquica i físicament una càrrega de treball durant un temps determinat. Estàrelacionada amb la capacitat de resistir la fatiga. D'altres autors hi incorporen el component d'intensitat: Bompa (2003) diu que la resistència és el límit de temps sobre el qual es pot realitzar un treball a una determinada intensitat1. I en esports de situació la podem trobar definida com la capacitat de poder resistir exigències físiques, tècniques i tàctiques establertes per un sistema de joc alllarg de tota la competició, Massafret et al (1999)2.
Es poden definir molts tipus de resistència tenint en compte diferents paràmetres com la via energètica que utilitzem (resistència aeròbica o resistència anaeròbica alàctica o làctica), volum de la musculatura implicada (local o general), durada de la càrrega (curta, mitjana o llarga) i la relació amb un esport (base o específica). En aquesttreball en centrarem en la resistència aeròbica de base general de llarga durada

FISIOLOGIA DE L'ENTRENAMENT DE RESISTÈNCIA DE LLARGA DURADA
Quan realitzem una activitat física de resistència de llarga durada les fibres musculars es posen en funcionament i comencen a consumir principalment glucosa i àcids grassos en una proporció que dependrà majoritàriament de la intensitat de l'exercici; aintensitats més baixes utilitzarem més àcids grassos i a l'inrevés. Per fer-ho caldrà que l'oxigen arribi al múscul per poder fer servir aquestes dues vies metabòliques:
Glucòlisis aeròbica:
Lipòlisis:
Per tal de fer arribar l'oxigen i els nutrients al múscul s'impliquen els sistemes cardiovascular i respiratori (pulmons, cor i vasos sanguinis) i també per eliminar el productes de desfet que esprodueixen com a resultat de la combustió. A més, el múscul ha de ser capaç d'utilitzar l'oxigen i els nutrients que li arriben o que té emmagatzemats i suportar les situacions d'estrès metabòlic a què se sotmet per mantenir els nivells de tensió muscular que es requereixen.
Tot això fa que l'entrenament de resistència produeixi adaptacions específiques a nivell de cada un d'aquests sistemes quepassarem a explicar detingudament.

ADAPTACIONS DE L'APARELL CARDIOVASCULAR
Durant l'exercici el sistema cardiovascular té les següents funcions principals3:
Subministrar oxigen, nutrients i hormones als músculs que es contrauen i que requereixen energia per a moure's.
Eliminar de la musculatura productes resultants del metabolisme (CO2 i àcid làctic) i transportar-los a altres òrgans per la sevametabolització o eliminació.
Compensar la hipertèrmia mitjançant una vasodilatació cutània que faciliti la pèrdua de calor.
Les persones entrenades en resistència de llarga durada aconsegueixen al llarg del temps les següents adaptacions fisiològiques:
Augment de la ventilació pulmonar: tot i que l'exercici ajuda a millorar l'eficiència respiratòria, l'adaptació ventilatòria no és mai un factorlimitant en aquest tipus d'exercici. Incrementa la capil·larització que resulta en una major zona d'intercanvi dels gasos a nivell pulmonar.
Augment del volum de plasma sanguini: és una de les primeres que provoca l'entrenament i provoca un augment del volum sistòlic com a conseqüència d'un major retorn venós al cor. En augmentar el volum sistòlic la freqüència cardíaca disminueix tant el repòs...