aferraments




























Data: 08 de maig del 2013
Alumna:
Professor:
Assignatura: Desenvolupament socioafectiu
UF1: Intervenció en el desenvolupament afectivo-sexual
Activitat: Supòsit sobre la problemàtica de l’escolarització
ÍNDEX:





DESCRIPCIÓ DEL SUPÒSIT D’INTERVENCIÓ
Aspectes preliminars

A les Llars d’Infants, als Parvularis, àdhuc alscentres d’Educació Primària a partir de l’obligatorietat de l’escolarització , sovint els problemes d’adaptació al centre, a la nova situació tenen com a causa principal allò que, paradoxalment, és una fita necessària en el desenvolupament emocional dels nadons, l’aferrament, perllongant-se’n durant tota la infantesa, l’adolescència i l’edat adulta. Les escenes de plors, l’angoixa de la separació,les rebequeries i altres conductes de rebuig en són sovint habituals, manifestació del fort vincle establert amb la/les persones emocionalment properes a les criatures.
Tanmateix, no sempre aquesta angoixa de separació s’expressa amb les formes al damunt descrites, i passa gairebé desapercebuda en manifestar-se amb formes d’apatia, de passiva submissió, d’aparent tranquil·litat, quelcom com unalarvada angunia que se’n disfressés de conductes no problemàtiques però que esdevenen amb el temps en conflictes no resols, en transvasar el problema a altres aspectes de la vida, de la interacció a casa i en el centre, generant frustració i ressentiment que se’n tradueixen en problemàtiques intrapersonals i interpersonals. Tot plegat, donada la seva ambivalència en adonar-nos-en del problema, laseva complexitat, hem de disposar d’un arsenal d’eines, d’estratègies, de recursos i metodologia adients i variades per a donar solució als hipotètics problemes d’adaptació inicial als centres educatius d’Educació Infantil, problemes que ja hem esmentat més al damunt tenen com a desencadenant un aferrament tal vegada massa restrictiu, essent condicionant a l’adient socialització, de l’obertura anoves interaccions.
Una vegada descrita aquesta paradoxa en la que l’aferrament pot esdevindré nociu de no tractar-se’n mitjançant una adequada adaptació inicial a la nova rutina del centre, plantegem el supòsit següent.






Contingut del supòsit

En finalitzar el curs passat, hem trobat situacions conflictives relacionades amb l’adaptació a l’escolarització, tant en el seu inici: primersdies, a l’entrada al centre per angoixa de separació amb la figura/es d’aferrament, però també en els dies següents, setmanes i posterior mesos en part de l’alumnat; problemes que també han afectat als familiars, a les persones que han establert el vincle d’aferrament a casa. Per tot això hem decidit dissenyar un Pla o Protocol d’Acollida i Seguiment dels alumnes que manifesten aquestaproblemàtica, però també per intervindré amb les famílies, tot des de les activitats, recursos i estratègies que se’n realitzen al centre, implementat essencialment per nosaltres.






















Estructura del treball

Dissenya una Intervenció Integral ajustada a les necessitats que el supòsit planteja, intervenció a realitzar totalment al centre, essent vosaltres, leseducadores les úniques professionals que hi participen, tant en el seu disseny com en la seva implementació. Prepara activitats, situacions, adaptacions, materials, recursos, estratègies, metodologies operatives per a sonar correcta solució al problema, minvant les seves conseqüències, però també dinamitzant les situacions que sense ser conflictes poden ser-ne susceptibles de millora. Altrament, elaboraestratègies suficients per a avaluar correctament, amb objectivitat, els resultats de l’aplicació de la intervenció, observat els aspectes tant a millorar com els facilitadors de l’adaptació. El document de l’Intervenció Integral, tot i aplicar-se a l’alumnat de cada aula, serà un document de centre i no pas part de la Programació a l’Aula atès que la situació en realitat afecta a la institució...