Agressió a l'art

-AGRESSIONS A L’ART-





-Antropologia-













L’art des de sempre ha evocat diferents reaccions i emocions als seus espectadors, des de adoració, repulsió cohibiment fins i tot destrucció, aquesta última és la que pretenc comprendre i explicar en fer aquesta obra, no simplement des d’una manera objectiva fent referència a les dades sinó que m’agradaria indagar enaspectes més relacionats amb les motivacions dels agressors, les seves respostes davant les imatges, la rebeldia contra algunes icones representades o simplement el fet transgressor que provoca.

En parlar de destrucció de l’art no ens parem a pensar que aquesta reacció és potser provocada no simplement per l’odi cap a icones o opinions sinó simplement provocada pel poder de la imatge, de l’obra.Com comentava abans l’art té diferents reaccions i crea diferents evocacions als que contemplen, cal reflexionar sobre el perquè algunes obres d’art evoquen conductes agressives i fins i tot de destrucció, és clar aquesta que no és culpa ni de l’autor ni de l’obra siguin responsables d’això sinó de tenir en compte les influències que pot desprendre una imatge no només que representi alguna cosasinó també portadora d’un significat, un significat que tendeix a motivar moltes reaccions que bé podrien ser negatives, des de vergonya, desacord, odi ...
Em de tenir en compte que partim de la base de que l'art provoca un resultat, una resposta, encara que no és justificació per a l’ús de la violència però si una explicació.



Des de sempre han hagut agressions a l’art, des de laiconoclàstia com a protesta o resposta a revolucions fins desamortitzacions eclesiàstiques que porten potser no tan directament a la destrucció o desaparició de obres d’art encara que no podem anomenar "iconoclastes" a aquells que destrueixen imatges d'una cultura determinada quan van a conquistar, ni tampoc aquell moment quan, després de la mort d’un governant, es destrueixen totes les sevesrepresentacions. Aquests doscasos queden exclosos del terme.









Diferents motivacions dels agressors:


Una de les principals motivacions que poden tenir els subjectes que es dediquen a la destrucció d'art sense dubte es tracta de qüestions d'ideologia, política i religió.
Les obres d'art sempre han estat sens dubte un reflex de la societat en el moment històric en què es troba, ja siguiqüestions de religió de guerres de revolucions etc.

L'acte de destrucció de l'individu està directament relacionat al significat de l'obra, no a l'obra en si, quan el veu l'obra be el que representa, la ideologia que connota i l'acte de agressió cap a l'obra és per a l'individu el trencar i el agredir a la pròpia ideologia que representa i la que odia o simplement no està d'acord.

La imatgeno pot dialogar ni defensar el que representa, no pot contestar un argument ni se li pot demanar que canviï la seva entitat, així que la destrucció és la resposta que troba l'espectador per manifestar la seva contrarietat.


No només hi ha factors ideològics que justifiquin l'acte de destrucció de les imatges, al llarg de la història s'han trobat casos en els quals el fet que ha motivat ladestrucció és l'estat mental de l'individu, la psicologia de l'agressor.

En gairebé totes les agressions tota causa comporta un component mental inherent que en el moment precís funciona com a detonant en l'individu portant-lo a realitzar la agressió per il.legal que sigui.


Tots els individus que es veuen motivats d’una manera psicològica la destrucció té uns mecanismes mentals que devegades no pot ordenar, generant obsessions idees contradictòries
pel que fa a les nocions d’imatge, representació, realitat, pors, fòbies i sentiments reprimits.

Els estudis psicològics a prop del tema es basen en
hipòtesis relacionades amb el subconscient i la repressió social.










Entre totes les possibles motivacions també hi ha la necessitat de destruir les imatges pel...