Amin Mallof

PREGUNTA 1
La lectura “Identitades asesinas” d’Amin Maalouf ens parla sobre els grans conflictes que hi ha en el món, en les societats en nom de l’identitat. Identitat que per un sentiment de pertinença fa cometre grans crims i barbàries. En el còmic de Marjane Satrapi, es podria dir que tracta també sobre el concepte d’identitat però diferent. Un còmic del qual es llegeix l’historia d’una noiaque és enviada a Àustria i constantment sense ser-ne massa conscient es troba amb conflictes d’identitat, per identificar-se només amb una, no entendre-la com a múltiples pertinences. En una edat difícil i amb canvis en els dos països, finalitza tornant al país d’origen plena d’experiències i vivències de les quals no vol parlar més, però que en el fons guardarà i portarà sempre amb ella;vivències i experiències que la faran ser única al món. Aspecte del qual també ens parla Amin Maalouf, qui també migrat parla de les grans dificultats que aquest fet pot provocar. Però aquest, entén l’identitat com a construcció partint de les experiències i formada per múltiples pertinences i que fa cada persona sigui diferent. La diferència entre els dos textos, podria identificar-se en que un n’ésconscient i en parla i l’altre per contra, deixa de banda una part no volent-ne parlar quan torna al país d’origen. Podem trobar que els dos, un més concret que l’altre que no es presenta directament sinó de forma subjectiva per la protagonista és el terme d’etnocidi, entès com el fet de convertir a l’altre com “nosaltres”, una jerarquització de les cultures on “l’altre” sempre és inferior, bàrbar. Toti així, en el còmic també hi ha un rerefons de genocidi quan la protagonista explica les guerres que hi ha al seu país, una forma de comentar el genocidi. Tot i que en els textos no es parla directament de cultura sinó d’identitat, la identitat és formada per múltiples pertinences entre ella la cultura, Amin, segurament té idees com les de Lévi-Strauss entenen que la cultura es desenvolupagràcies als intercanvis amb altres cultures, tal i com se cita al mòdul 2: “la diversitat cultural es genera i adquireix sentit en el marc de les relacions entre cultures”. Constantment s’observen casos d’història passats i presents plena de mirades etnocèntriques. Així doncs, tan Amin com Lévi-Strauss creuen en una coalició intercultural, en una construcció de sèries acumulatives enlloc deestacionàries. Tan en el text com en el còmic sobretot, es veu clar les aportacions de Barth i el model barthià que identifica quatre dimensions bàsiques de l’etnicitat i el concepte de grup ètnic. Observem que la noia es talla els cabells, intenta vestir-se d’una manera determinada i que s’ajunta amb un grup que creu en unes idees i valors i uns tipus de trobades on fumen, dialoguen i juguen als seus jocs;s’identifiquen en un tipus de grup; . Aquesta seria una de les dimensions que Barth exposa: els senyals o signes manifestos; valors i criteris; regles que regulen els contactes interètnics. S’observa també aquest fet quan, la noia marxa i es posa el mocador vestint-se com la gent del seu país. L’etnicitat estableix marques, judicis de valors i regles de comportament, de les quals constantment, laprotagonista no entén però les realitza per formar part del “grup”. Les categories ètniques formen la distinció i segregació social. Podem observar que el final del còmic al igual que l’exemple que ens posa Amin amb l’alemany turc que en un lloc era vist com a turc i a l’altre alemany, la noia intenta ser Austriaca però no ho acaba d’aconseguir, sempre té en el fons les contraposicions iranianesrebutjant al final a un tipus d’identitat enlloc de combinar-ho. Tal i com exposa Geertz, la diversitat cultural dona lloc a conflictes de valors. Podem explicar també en Maalouf, la teoria de l’etiquetatge de Becker, l’activitat recíproca on els diferents grups pugnen entre si per establir les regles i el joc de relacions de poder que defineixen conseqüentment qui és el bo i poderós i qui no o...